dijous, 26 d’abril del 2012

Dossier 5: Valoració de les pràctiques


El plaer de viure les pràctiques a l’aula de nadons

Primerament, m’agradaria expressar que tinc la sensació d’haver
començat les pràctiques sense ni tan sols pensar en el que aquestes significarien. És com si m’hagués llençat a la piscina sense aturar-me a pensar si hi havia aigua!
No tinc suficients paraules per expressar l’empremta que aquesta meravellosa experiència està deixant en el meva persona. Són inimaginables les sensacions i emocions per les que he passat al llarg de tots aquests darrers mesos: pors, alegries, satisfaccions, neguits, sorpreses, angoixes, ...
Des que vaig iniciar les practiques vaig intervenir a l’aula com si d’una +1 es tractés: netejar bolquers, ajudar a dormir als infants, donar-los el menjar, participar en les activitats, ...
Per a mi, era tot molt nou ja que mai havia atès a infants tan menuts. Així doncs, desconeixia infinitat de coses que realment no venen escrites a cap llibre:  les hores que necessiten dormir els nadons, com consolar a un infant, quan es comencen a introduir certs aliments, ... Tinc la sensació, que és en aquest moment de carrera, on realment estic aprenent de forma significativa. Estic posant en pràctica la teoria apresa al llarg dels anys, modificant-la, agafant un poc d’aquí i d’allà...
Els primers dies m’atabalava una mica, observava a la docent per esbrinar la seva manera de fer, observava als infants per anar coneixent-los i alhora intentava actuar amb concordança amb la docent tot assegurant-me de cobrir les necessitats dels infants!
Des del primer dia la meva tutora em va animar a atendre a les famílies, de manera que havia d’explicar-los com havia passat el dia el seu fill a l’aula, que havia menjat, quant temps havia dormit, ... La relació amb les famílies era una de les meves principals pors. Som una persona tímida i m’angoixava pensar que les famílies no confiessin amb mi, no es sentissin segures amb la meva intervenció pel fet de no tenir experiència. Per això, possiblement, em sentia una mica neguitosa, analitzava cada paraula que havia de dir i cada acció que havia de fer de manera que, jo mateixa em cohibia amb aquests turments.  
Ara bé, gràcies a l’acollida que famílies, infants i tutora em feren i al clima de confiança que entre tots anàvem creant, vaig anar relaxant-me. Conseqüentment, anava actuant espontània i raonadament, tot gaudint de cada moment.
A mesura que els dies han anat passant, he pogut observar amb especial atenció el tarannà dels infants, la forma de ser i fer de la meva tutora i la ideologia del centre. Això, m’ha permès reflexionar, veure i sentir el que m’agrada i el que no m’agrada tant, el que vull fer i el que no,... En definitiva, a definir les meves creences i concepcions, a configurar i posar en pràctica el tipus de mestre que vull ser (definit al dossier 1).  
Crec que he anat aprenent a escoltar els infants, els seus balbucejos i moviments, a esbrinar el que reclamen mitjançant el plor... en definitiva, a atendre les seves necessitats. També he anat desenvolupant la capacitat de reflexió i la forma de comunicar aquestes reflexions.
Progressivament, he anat i vaig interioritzant una sèrie d’estratègies que afavoreixen el desenvolupament dels infants (estratègies que evidencien les meves creences 2b): 
  • Oferir reforços positius als infants per les seves petites accions i conquestes: pujar una cama per pujar sobre un petit cotxet, aconseguir bufar per fer sonar una flauta, etc.
  • Celebrar els seus èxits: em meravella veure la seva constància i voluntat per aconseguir quelcom, per molt simple que per als adults pugui ser!
  • Donar les gràcies cada cop que algun infant m’ofereix algun objecte, m’ajuda a recollir,...
  • Anticipar el que succeirà: Per exemple, en el moment de descans: verbalitzar el que succeirà, apagar el llum, cantar alguna cançó, intentar potenciar la relaxació, ...
  • Verbalitzar tot el procés per a realitzar una determinada acció, per exemple durant el moment del canvi de bolquers: baixar els pantalons, obrir el bolquer, netejar...per tal que els infants vagin atorgant significat a les paraules, anticipin el que passarà, coneguin el seu cos...
  • Oferir autonomia, sobretot en la realització de les rutines diàries.
  • Oferir afecte. Personalment, he de dir que som una persona poc afectiva, per algun motiu que, malauradament encara desconeixo, em costa extreure el que sento en el meu interior, besar, acariciar, etc. Però com per art de màgia els infants han tret de mi aquesta meravellosa faceta. És pràcticament impossible, no ser afectuosa amb aquestes petites i grans persones!

Dir també, que la meva tutora, m’ha expressat obertament els seus pensaments i reflexions, m’ha aconsellat, m’ha felicitat, ... Això, m’ha fet sentir segura, obrir-me, sentir que puc expressar-li els meus neguits, sensacions i reflexions. També, m’ha ofert la possibilitat de posicionar-me en el seu lloc per a “dirigir” algunes activitats com per exemple, el bon dia i la capsa màgica, fet que em fa sentir valorada. Crec que és una evidència de que confia amb mi i creu amb les meves capacitats!
Per acabar dir que sento com si les pràctiques m’hagin fet valorar les petites coses que esdevenen essencials en la vida: la importància d’un somriure; la felicitat de donar i rebre una abraçada, besada, ...; el consol; el respecte; etc.
Aquesta experiència m’ha fet créixer com a persona i espero que dia a dia i per molts anys, ho segueixi fent!

dimecres, 11 d’abril del 2012

Dossier 4: La capsa dels sons

La capsa dels sons: : una bona pràctica a l'aula de nadons de l'escola Borja Moll

Primerament magradaria esmentar que em va costar escollir una bona pràctica. El primer que sem passava pel cap eren bones pràctiques actitudinals com la relació i comunicació amb els pares o lafecte que sofereix als infants. Però, al llegir les preguntes que sens oferien per a contestar i al sentir les meves companyes expressar algunes bones pràctiques del seu centre com la documentació dels passadissos, el bon dia, ... em vaig qüestionar que era realment una bona pràctica.
Una actitud podia ser una bona pràctica? Una activitat concreta, tot i no tenir continuïtat podia ser una bona pràctica? 
En fi, suposo que la consideració que hom tingui sobre una bona pràctica és molt subjectiva i variarà en funció de les prioritats i creences de cada persona i la ideologia de cada centre.
Tot i els dubtes, vaig decidir escollir una activitat que comparteixen les tutores de nadons i que es realitza cada dilluns a laula. Sanomena la CAPSA DELS SONS
Es tracta duna capsa que va passant de família a família setmanalment. Cada divendres una família se lemporta a casa i la retorna el dilluns per a què tots puguem observar i experimentar amb tot el què aquesta conté.
La capsa conté una petita llibreta on sexplica a les famílies el que han de fer amb ella i com. Les famílies han de cercar o construir algun objecte amb materials quotidians que faci algun so. Lideal és que la construcció es realitzi amb linfant o que, com a mínim, aquest hi sigui present. Llavors, han de deixar que el petit experimenti i descobreixi amb la capsa i el que aquesta conté. També, els pares han danotar el què ha succeït, les impressions i emocions sorgides durant el moment en què el seu fill ha tingut la capsa.



El dilluns de bon mati, ens seiem al racó dels matalassos on fem el bon dia. La meva tutora o jo, agafem la capsa, lobrim sota latònita mirada dels infants que impacientment romanen asseguts. Anem traient els objectes un a un i per lordre en què shan anat incorporant a la capsa. Nombrem a la persona que els ha fet per tal que cada infant (tot i ser molt menuts) es sentin reconeguts i anem repartint els objectes per a què puguin experimentar amb ells. Si els infants no es van intercanviant els objectes, intentem incentivar-los per a què ho facin, de manera que puguin explorar tots i cada un dells. També els animen a sacsejar els objectes, ens movem al ritme del so que ells mateixos aconsegueixen emetre, ... 

A més, la Capsa dels sons està enllaçada amb lactivitat Experimentació de sons que es realitza setmanalment i està guiada per la directora que forma part del personal de suport. La directora, sessió a sessió va presentant diferents instruments (tambor, pal de pluja, platets, campanes, picarols,...) amb els quals els infants experimenten.
Un cop shagin presentat tots els instruments i, a mesura que les famílies portin els instruments amb la capsa dels sons, es farà una sessió amb tots ells. I, finalment, es construirà un racó sonor al pati de nadons on hi hagi penjats durant un cert temps els diferents instruments.
Amb aquesta activitat es fomenta la participació de les famílies, fa que aquests sinvolucrin en les conquestes que van fent els seus fills. Al mateix temps, els infants estimulen els sentits, en concret, el de loïda, el tacte i el gustatiu (ja que en aquesta edat els infants coneixen i exploren els objectes amb la boca). També, en certa manera, sels inicia en laprenentatge de compartir i respectar el seu torn a lhora dexplorar un objecte concret.  Per altre banda, amb la capsa dels sons lescola podrà aconseguir un bon recull d'objectes sonors quotidians.
Llegint la programació que el centre ha fet per aquesta activitat, mhe adonat que per a ells tractar la música a partir dinstruments i materials sonors naturals dóna un ventall de possibilitats impensables.
Tal i com afirmen, la música és insubstituïble en el desenvolupament dels infants perquè incideix d'una manera natural en els aspectes motors, cognitius i emocionals.
El so i lésser humà estan units, lhome i la dona sempre han sentit la necessitat de crear, expressar o escoltar música.  Des que naixem vivim envoltats de tota mena dimatges sonores i captem els sorolls i els sons musicals. Els infants estan plens de receptivitat cap els fenòmens externs, per tant, és el moment ideal per a despertar laudició dels sons, per aprendre a diferenciar els sons i sorolls, per aprendre a escoltar potenciant la relaxació o el moviment.
Així doncs, creuen que és interessant fer participar als infants en el món sonor, estimular la seva sensibilitat musical i desenvolupar així, totes les qualitats musicals i humanes que porten dins, al mateix temps que, reben una estimulació afectiva.
Les concepcions que fonamenten aquesta pràctica són:
  • Gardner: que afirma que la música estimula totes les intel·ligències.
  • Piaget: que parla duna etapa sensoriomotriu dels 0 als 2 anys en la que els processos simbòlics tenen un paper molt important, i en la que linfant aprèn per mitjà de les seves percepcions i accions.
  • La teoria de Willems: la qual explica que la música forma una relació directa amb lésser humà partint dels principis de la vida: així, la part fisiològica correspon al ritme, la part afectiva i/o emocional correspon a la melodia, i la part mental i/o espiritual correspon a lharmonia.


Penso que les àrees que es van treballant són les de coneixement de si mateix i autonomia personal i de coneixement de lentorn.
He de dir,que no sem passa per la ment cap dilema sobre lactivitat ja que penso, que està suficientment clara. Potser una possible incògnita seria que faria una docent quan una família no participa?
Per acabar, dir que com a qualsevol centre, segurament es podrien introduir o millorar algunes altres bones pràctiques. Sempre es pot millorar i avançar. Esmentaré simplement, que es potser es podria millorar la documentació general del centre.