El
plaer de viure les pràctiques a l’aula de nadons
Primerament,
m’agradaria expressar que tinc la sensació d’haver
començat les pràctiques
sense ni tan sols pensar en el que aquestes significarien. És com si m’hagués
llençat a la piscina sense aturar-me a pensar si hi havia aigua!
No tinc suficients
paraules per expressar l’empremta que aquesta meravellosa experiència està deixant
en el meva persona. Són inimaginables les sensacions i emocions per les que he
passat al llarg de tots aquests darrers mesos: pors, alegries, satisfaccions,
neguits, sorpreses, angoixes, ...
Des que vaig
iniciar les practiques vaig intervenir a l’aula com si d’una +1 es tractés:
netejar bolquers, ajudar a dormir als infants, donar-los el menjar, participar
en les activitats, ...
Per a mi, era tot
molt nou ja que mai havia atès a infants tan menuts. Així doncs, desconeixia
infinitat de coses que realment no venen escrites a cap llibre: les hores que necessiten dormir els nadons,
com consolar a un infant, quan es comencen a introduir certs aliments, ... Tinc
la sensació, que és en aquest moment de carrera, on realment estic aprenent de
forma significativa. Estic posant en pràctica la teoria apresa al llarg dels
anys, modificant-la, agafant un poc d’aquí i d’allà...
Els primers dies m’atabalava
una mica, observava a la docent per esbrinar la seva manera de fer, observava als
infants per anar coneixent-los i alhora intentava actuar amb concordança amb la
docent tot assegurant-me de cobrir les necessitats dels infants!
Des del primer dia
la meva tutora em va animar a atendre a les famílies, de manera que havia d’explicar-los
com havia passat el dia el seu fill a l’aula, que havia menjat, quant temps
havia dormit, ... La relació amb les famílies era una de les meves principals
pors. Som una persona tímida i m’angoixava pensar que les famílies no
confiessin amb mi, no es sentissin segures amb la meva intervenció pel fet de
no tenir experiència. Per això, possiblement, em sentia una mica neguitosa, analitzava
cada paraula que havia de dir i cada acció que havia de fer de manera que, jo
mateixa em cohibia amb aquests turments.
Ara bé, gràcies a l’acollida
que famílies, infants i tutora em feren i al clima de confiança que entre tots
anàvem creant, vaig anar relaxant-me. Conseqüentment, anava actuant espontània
i raonadament, tot gaudint de cada moment.
A mesura que els
dies han anat passant, he pogut observar amb especial atenció el tarannà dels
infants, la forma de ser i fer de la meva tutora i la ideologia del centre.
Això, m’ha permès reflexionar, veure i sentir el que m’agrada i el que no
m’agrada tant, el que vull fer i el que no,... En definitiva, a definir les meves creences i concepcions, a configurar
i posar en pràctica el tipus de mestre que vull ser (definit al dossier 1).
Crec que he anat
aprenent a escoltar els infants, els seus balbucejos i moviments, a esbrinar el
que reclamen mitjançant el plor... en definitiva, a atendre les seves
necessitats. També he anat desenvolupant la capacitat de reflexió i la forma de
comunicar aquestes reflexions.
Progressivament, he
anat i vaig interioritzant una sèrie d’estratègies que afavoreixen el desenvolupament dels infants (estratègies que evidencien les meves creences 2b):
- Oferir reforços positius als infants per les seves petites accions i conquestes: pujar una cama per pujar sobre un petit cotxet, aconseguir bufar per fer sonar una flauta, etc.
- Celebrar els seus èxits: em meravella veure la seva constància i voluntat per aconseguir quelcom, per molt simple que per als adults pugui ser!
- Donar les gràcies cada cop que algun infant m’ofereix algun objecte, m’ajuda a recollir,...
- Anticipar el que succeirà: Per exemple, en el moment de descans: verbalitzar el que succeirà, apagar el llum, cantar alguna cançó, intentar potenciar la relaxació, ...
- Verbalitzar tot el procés per a realitzar una determinada acció, per exemple durant el moment del canvi de bolquers: baixar els pantalons, obrir el bolquer, netejar...per tal que els infants vagin atorgant significat a les paraules, anticipin el que passarà, coneguin el seu cos...
- Oferir autonomia, sobretot en la realització de les rutines diàries.
- Oferir afecte. Personalment, he de dir que som una persona poc afectiva, per algun motiu que, malauradament encara desconeixo, em costa extreure el que sento en el meu interior, besar, acariciar, etc. Però com per art de màgia els infants han tret de mi aquesta meravellosa faceta. És pràcticament impossible, no ser afectuosa amb aquestes petites i grans persones!
Dir també, que la
meva tutora, m’ha expressat obertament els seus pensaments i reflexions, m’ha
aconsellat, m’ha felicitat, ... Això, m’ha fet sentir segura, obrir-me, sentir
que puc expressar-li els meus neguits, sensacions i reflexions. També, m’ha
ofert la possibilitat de posicionar-me en el seu lloc per a “dirigir” algunes
activitats com per exemple, el bon dia i la capsa màgica, fet que em fa sentir
valorada. Crec que és una evidència de que confia amb mi i creu amb les meves
capacitats!
Per acabar dir que
sento com si les pràctiques m’hagin fet valorar les petites coses que esdevenen
essencials en la vida: la importància d’un somriure; la felicitat de donar i
rebre una abraçada, besada, ...; el consol; el respecte; etc.
Aquesta experiència
m’ha fet créixer com a persona i espero que dia a dia i per molts anys, ho
segueixi fent!
