Dossier 4: La capsa dels sons

La capsa dels sons: : una bona pràctica a l'aula de nadons de l'escola Borja Moll

Primerament m’agradaria esmentar que em va costar escollir una bona pràctica. El primer que se’m passava pel cap eren bones pràctiques actitudinals com la relació i comunicació amb els pares o l’afecte que s’ofereix als infants. Però, al llegir les preguntes que se’ns oferien per a contestar i al sentir les meves companyes expressar algunes bones pràctiques del seu centre com la documentació dels passadissos, el bon dia, ... em vaig qüestionar que era realment una bona pràctica.

Una actitud podia ser una bona pràctica? Una activitat concreta, tot i no tenir continuïtat podia ser una bona pràctica? 
En fi, suposo que la consideració que hom tingui sobre una bona pràctica és molt subjectiva i variarà en funció de les prioritats i creences de cada persona i la ideologia de cada centre.

Tot i els dubtes, vaig decidir escollir una activitat que comparteixen les tutores de nadons i que es realitza cada dilluns a l’aula. S’anomena la “CAPSA DELS SONS”. 

Es tracta d’una capsa que va passant de família a família setmanalment. Cada divendres una família se l’emporta a casa i la retorna el dilluns per a què tots puguem observar i experimentar amb tot el què aquesta conté.

La capsa conté una petita llibreta on s’explica a les famílies el que han de fer amb ella i com. Les famílies han de cercar o construir algun objecte amb materials quotidians que faci algun so. L’ideal és que la construcció es realitzi amb l’infant o que, com a mínim, aquest hi sigui present. Llavors, han de deixar que el petit experimenti i descobreixi amb la capsa i el que aquesta conté. També, els pares han d’anotar el què ha succeït, les impressions i emocions sorgides durant el moment en què el seu fill ha tingut la capsa.

El dilluns de bon mati, ens seiem al racó dels matalassos on fem el bon dia. La meva tutora o jo, agafem la capsa, l’obrim sota l’atònita mirada dels infants que impacientment romanen asseguts. Anem traient els objectes un a un i per l’ordre en què s’han anat incorporant a la capsa. Nombrem a la persona que els ha fet per tal que cada infant (tot i ser molt menuts) es sentin reconeguts i anem repartint els objectes per a què puguin experimentar amb ells. Si els infants no es van intercanviant els objectes, intentem incentivar-los per a què ho facin, de manera que puguin explorar tots i cada un d’ells. També els animen a sacsejar els objectes, ens movem al ritme del so que ells mateixos aconsegueixen emetre, ... 

A més, la “Capsa dels sons” està enllaçada amb l’activitat “Experimentació de sons” que es realitza setmanalment i està guiada per la directora que forma part del personal de suport. La directora, sessió a sessió va presentant diferents instruments (tambor, pal de pluja, platets, campanes, picarols,...) amb els quals els infants experimenten.

Un cop s’hagin presentat tots els instruments i, a mesura que les famílies portin els instruments amb la capsa dels sons, es farà una sessió amb tots ells. I, finalment, es construirà un racó sonor al pati de nadons on hi hagi penjats durant un cert temps els diferents instruments.

Amb aquesta activitat es fomenta la participació de les famílies, fa que aquests s’involucrin en les conquestes que van fent els seus fills. Al mateix temps, els infants estimulen els sentits, en concret, el de l’oïda, el tacte i el gustatiu (ja que en aquesta edat els infants coneixen i exploren els objectes amb la boca). També, en certa manera, se’ls inicia en l’aprenentatge de compartir i respectar el seu torn a l’hora d’explorar un objecte concret.  Per altre banda, amb la capsa dels sons l’escola podrà aconseguir un bon recull d'objectes sonors quotidians.

Llegint la programació que el centre ha fet per aquesta activitat, m’he adonat que per a ells tractar la música a partir d’instruments i materials sonors naturals dóna un ventall de possibilitats impensables.

Tal i com afirmen, la música és insubstituïble en el desenvolupament dels infants perquè incideix d'una manera natural en els aspectes motors, cognitius i emocionals.

El so i l’ésser humà estan units, l’home i la dona sempre han sentit la necessitat de crear, expressar o escoltar música.  Des que naixem vivim envoltats de tota mena d’imatges sonores i captem els sorolls i els sons musicals. Els infants estan plens de receptivitat cap els fenòmens externs, per tant, és el moment ideal per a despertar l’audició dels sons, per aprendre a diferenciar els sons i sorolls, per aprendre a escoltar potenciant la relaxació o el moviment.

Així doncs, creuen que és interessant fer participar als infants en el món sonor, estimular la seva sensibilitat musical i desenvolupar així, totes les qualitats musicals i humanes que porten dins, al mateix temps que, reben una estimulació afectiva.

Les concepcions que fonamenten aquesta pràctica són:

• Gardner: que afirma que la música estimula totes les intel·ligències.
• Piaget: que parla d’una etapa sensoriomotriu dels 0 als 2 anys en la que els processos simbòlics tenen un paper molt important, i en la que l’infant aprèn per mitjà de les seves percepcions i accions.
• La teoria de Willems: la qual explica que la música forma una relació directa amb l’ésser humà partint dels principis de la vida: així, la part fisiològica correspon al ritme, la part afectiva i/o emocional correspon a la melodia, i la part mental i/o espiritual correspon a l’harmonia.

Penso que les àrees que es van treballant són les de coneixement de si mateix i autonomia personal i de coneixement de l’entorn.

He de dir,que no se’m passa per la ment cap dilema sobre l’activitat ja que penso, que està suficientment clara. Potser una possible incògnita seria que faria una docent quan una família no participa?

Per acabar, dir que com a qualsevol centre, segurament es podrien introduir o millorar algunes altres bones pràctiques. Sempre es pot millorar i avançar. Esmentaré simplement, que es potser es podria millorar la documentació general del centre.