QUÈ HA DE PASSAR PER A QUÈ LA MESTRA APRENGUI? I PER A QUÈ JO APRENGUI?

Des de l’assignatura de reflexió i innovació ens van demanar que reflexionéssim sobre les següents frases escrites per les meves companyes quan han treballat alguna activitat de l'assignatura:

«Com que no estic dins una aula no puc aprendre / no he fet cap aprenentatge nou (del contracte d’aprenentatge)».

«En relació al contracte, no hem pogut aprendre/ millorar allò que ens agradaria aprendre»

«He après a reflexionar i argumentar conceptes teòrics»

«Com que estic tot el dia amb nins, no tinc temps per aprendre, per observar, per innovar… […] no he pogut parlar amb l’educadora, no he pogut plantejar dubtes… »

La veritat és que tot just llegir-les em vaig quedar bocabadada. Hem va sorprendre que algú afirmés que pel simple fet de no estar dins una aula no ha pogut aprendre. I els conceptes que hem treballat a l’assignatura? I les lectures que ens han proporcionat les docents? I les experiències que hem compartit: els projectes de millora, les pors,...? I els blogs?.... res d’això els ha servit per aprendre? Potser, no han sabut traslladar tot el que treballàvem a l’assignatura en el seu propi terreny personal...

He de dir, que entenc perfectament que realitzar l’assignatura tenint les pràctiques convalidades resulta una mica complicat. Intentar fer memòria d’allò que potser vas viure fa anys, pot resultar difícil però, sota el meu punt de vista, això, no implica que no hi pugui haver aprenentatge.

Comentar també que no acabo d’entendre massa bé com algú pot afirmar que, com que està tot el dia amb nins no ha tingut temps per aprendre, per innovar, per observar... és que estar amb nins no et permet aprendre?

Personalment, he de dir que jo també he estat tot el dia rodejada d’infants. Tampoc he disposat d’aquesta suposada hora sense infants que ens pertocava segons el contracte de pràctiques però tot i això, he APRÈS moltíssim:  He APRÈS d’ells i amb ells; He APRÉS de les docents; he APRÈS del funcionament d’un centre; He APRÉS a detectar les necessitats dels nadons amb qui he compartit tot aquests meravellós temps; he APRÉS a anticipar una determinada acció; he APRÈS a posar quan calia límits; he APRÈS a proposar i fer activitats adequades al seu nivell evolutiu; he APRÈS a canviar els bolquers, he APRÈS com ajudar a un infant a desenvolupar les seves capacitats socials, afectives, motrius...; he APRÈS a demostrar el meu afecte, a exterioritzar-lo; HE APRÈS a controlar les meves emocions ... i, així podria escriure i escriure sense parar...

No sé molt bé com han arribat a escriure aquestes frases, com han arribat ni tan sols a pensar-les. Potser, no han sabut expressar correctament el que volien dir, potser la manca de temps va fer que escrivissin ràpidament i sense pensar ... no ho sé.

En fi, crec que TOTES i cada una de nosaltres hem après quelcom!

Crec que per aprendre és fonamental la formació, l'observació, l'escolta activa, la reflexió, l'anàlisi, el compartir...i, sobretot, el voler aprendre. 

Aquí us deixo una petita frase que reflexa la importància que té el concepte "apendre" en la tasca docent:  “Es legítimamente maestro el que trata de aprender y se empeña a mejorarse a sí mismo. Maestros son quienes se apresuran a dar sin reserva el buen consejo, el secreto recóndito, cuya conquista acaso a costado dolor y esfuerzo. Uno que ya paso por distintas pruebas y no ha perdido la esperanza de escalar los cielos, ése es un maestro”. José Vasconcelos. México. 1882-1959.

Canvi - innovació - bona pràctica - projecte de millora - pla d'acció

Aquí us deixo un mapa conceptual que reflecteix que és el canvi, la innovació, una bona pràctica, un projecte de millora i una pla d'acció. Espero que us sigui útil!Mapa conceptual.canvi innovació-bona pràctica-pla millora i d'acció

View more presentations from mtruyujaner

Concurs de projectes de millora

Reflexió projectes de millora

View more documents from mtruyujaner

Dossier 6: El projecte de millora

El projecte de millora que la meva companya de pràctiques, na Montse i jo, hem d’elaborar ens va venir definit pel propi centre i gira entorn el moment del dinar.  

Aquesta rutina esdevé pels infants una activitat de descoberta progressiva de la relació amb el seu cos, amb els altres i amb el món. A través d’aquest moment, els infants van conquistant l’autonomia; van aprenent a relacionar-se, a comunicar-se i a respectar-se (els demés, el silenci, els torns...); s’endinsen en uns hàbits higiènics i en unes normes de comportament; coneixen i aprenen a utilitzar objectes; amplien i treballen el llenguatge.... 

He de dir que penso que el simple fet que el projecte ens vingues definit pel centre, és una evidència que elles mateixes han detectat que hi ha quelcom a millorar, a solucionar. 

Per tant, l’origen d’aquest treball neix de les pròpies necessitats del centre, de la conscienciació de les docents que el moment del dinar és un moment educatiu millorable.

Les propostes de millora que presentem en el projecte, neixen a partir d’una avaluació inicial realitzada a través d’una enquesta a les educadores, de l’observació i vivència directa del moment, del visionat i posterior anàlisi de vídeos i fotos , de l’assistència i participació als claustres pedagògics del CEP, on es reflexiona sobre aquesta rutina.

El projecte té com a referent principal  la pedagogia d’Emmili Pikler (de l’Institut Lockzy). Compartim i ens inspirem amb la filosofia dels principis bàsics d’aquesta ideologia extrets de l’article “Els àpats” de la revista Guix d’Infantil, nº 53 (2010),  són:

• Respectar l’infant com a persona, com a èsser únic que estableix relacions i que influeix en els esdeveniments del seu entorn.
• Valorar la llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia de la criatura, basada en l’activitat i la iniciativa que sorgeix del seu interès. Com a resultat, obté satisfacció i seguretat. El més essencial és que descobreixi per ella mateixa tot el que pugui. L’autèntica activitat autònoma va sempre acompanyada de “la joia de fer-ho tot sol”.
• Mantenir una bona relació entre les actuacions de la persona adulta i les de l’infant. Cal visualitzar els gestos i demanar sempre la participació de la mainada, mentre se n’espera atentament la col·laboració en les accions quotidianes relacionades amb l’alimentació, la higiene el canvi de roba, el son, que formen part d’aquestes estones del migdia.
• Donar importància a una relació afectiva privilegiada i a la manera com es pot adaptar a un marc institucional. Es valoren les relacions personals estables, perquè l’estabilitat i la regularitat constitueixen una font de seguretat. la constància en les actituds educatives i una personalització entre l’adult i l’infant proporcionenen la seguretat necessària perquè aquest adquireixi consciència d’ell mateix, mitjançant un respecte molt acurat vers la seva persona, vers el seu progrés global. Cal que l’infant es senti plenament estimat”.

Així, el nostre marc teòric es fonamenta en la pedagogia Emmili Pikler, en el concepte d’autonomia descrit per Judith Falk i també amb els autors Ritscher i Staccioli, els quals destaquen en el llibre “viure a l’escola” (2005) unes línies generals a seguir en el aquest moment que ens semblen realment essencials:

• Estar convençuts que el dinar a l’escola és un moment important, que requereix plenament l’atenció dels docents professionals (és un moment educatiu més)
• Insonoritzar l’espai per assegurar la higiene mental (en el nostre cas és estructural i econòmicament impossible)
• Subdividir els infants en nuclis gestionables i autogestionables.
• Aprofitar la presència de les mestres perquè en cada taula hi hagi un adult menjant amb els infants (en el nostre cas ajudant a menjar als infants, en els casos dels infants més petits).
• Parar taula acuradament.
• Fer plats directament a taula per intentar satisfer les diverses preferències.

Els objectius que ens proposem en el projecte són els següent:

Amb els adults:

• Conscienciar      al personal docent i no docent, que participa d'aquest moment, que totes les accions i processos que es duen a terme en aquesta rutina són educatius, per tant, són font d'aprenentatge pels infants sempre i quan els coneguin i els visquin per ells mateixos.       
• Respectar conscientment el ritme i les necessitats dels l'infant, oferint-los el temps necessari.                                            
• Millorar  l'ambientació de l'espai a través de la documentació i de la decoració per a fer d’aquest espai un lloc més acollidor.
• Preveure una temporalització adequada i diferenciada segons les edats de cada grup d’infants.
• Ajudar als infants en les primeres intervencions a l’hora de parar taula i desparar i acompanyar-los durant tot el procés.
• Involucrar a les famílies en tot el procés mitjançant informació penjada al bloc, a través de videos i fotos, i a través de documentació en un lloc visible pels pares.

Amb els infants:

• Potenciar la progressiva autonomia de l'infant a la hora del dinar.
• Ser protagonistes actius durant tots els canvis proposats, que participin en tot el procés, des del principi fins al final per tal de potenciar la seva autonomia.              
• Incrementar les relacions socials entre els infants a través del canvi de distribució del mobiliari.
• Parar i desparar taula amb ajuda d’altres companys i de la mestra que els acompanyi.
• Reconèixer els diferents aliments per poder triar els coberts adients a la hora de parar taula.
• Utilitzar un vocabulari adient per a cada situació. Aprendre nous conceptes.
• Tenir a l’abast el material per a parar taula.

Les propostes que suggerim i portem a terme per assolir els esmentats objectius són:

• Encarregat d’anticipar el dinar: que amb l’ajuda de l’educadora haurien d’explicar als altres infants el menú que degustaran i també posar les fotografies dels infants encarregats del menjador a un taulell específic creat per aquest propòsit que estaria ubicat a l’espai on es fa el bon dia.
• Encarregats del menjador: a cada aula de P2 i a l’aula mixta i hauria dos encarregats els quals amb l’ajuda d’una educadora haurien de parar taula.
• Documentar el moment del dinar: per a fer d’aquest espai un lloc més familiar i acollidor i també per a fer brillar les capacitats dels infants. 
• Ambientar l’espai: fent un collage amb imatges real relacionades amb la bona nutrició, sana, natural i ecològica. D’aquesta manera els infants tindran una idea de on surten els aliments.
• Plafó per a les famílies: per a què famílies i docents puguin veure la riquesa d’interaccions i aprenentatges que s’amaga darrera d’un moment tant quotidià.

Per acabar esmentaré quines són les possibles dificultats i resistències en les que ens podem trobar o ens hem trobat:

·         Resistències d’algunes educadores: l’acceptació per part docents d'algunes millores proposades; convenciment i col·laboració del col·lectiu docent.

• Temps per a dur a terme totes les millores proposades
• Escassos recursos econòmics.

Dossier 6: revisant el contracte d'aprenentatge...

Revisant els objectius que em vaig proposar al contracte d’aprenentatge que vaig elaborar tot just iniciar les pràctiques, m’adono que he anat avançant en tots ells. Ara bé, penso que encara m’he d’esforçar molt més per arribar a aconseguir-los amb l’èxit que voldria.

Esmentaré quins eren els objectius proposats i comentaré breument els avenços aconseguits:

• Tenir més seguretat amb mi mateixa:
personalment, he de dir que aquest objectiu està força superat. El simple fet de conèixer amb més profunditat als infants, a la meva tutora i el funcionament del centre m’ha ajudat a actuar amb convenciment i seguretat. Així doncs, la inseguretat que m’envaïa tot just començar, ha desaparegut. Ja no em turmento constantment pensant si les meves actuacions són correctes o no, ja no tinc tanta por a equivocar-me, simplement actuo com crec que ho he de fer, amb sentit comú i respectant les necessitats dels infants i la manera de fer de la meva tutora. He de dir que el diari reflexiu que faig diàriament, m’ajuda a detectar possibles “mancances o errors”, a ser molt més conscient que dels errors s’aprèn, que d’ells puc extreure’n conclusions per millorar, avançar i créixer professionalment i personalment. Ara bé, potser la nova por que ha florit és el fet de no saber detectar tots els meus errors o febleses, però estic segura que amb l’experiència i la continua formació aniré esbrinant-los, reflexionant i, conseqüemillorant-los.

• Millorar la comunicació amb la comunitat educativa (pares, docents, personal de neteja i manteniment):
aquest és un dels objectius en els que crec que he de seguir treballant. Penso que he aconseguit comunicar-me amb fluïdesa i naturalitat amb les docents amb les que comparteixo més moments. També, em sorprèn la comunicació i relació que he aconseguit crear amb les famílies. Ara bé, crec que he de millorar la comunicació i relació amb la resta del personal del centre: altres docents que no veig tant sovint, personal de neteja i de manteniment i famílies dels infants de les altres aules. 

• Actuar seguint el meu propi criteri, tenir total convenciment del perquè de la meva actuació tot respectant les pautes i la manera de fer de la tutora i proposant algunes millores: 
Sobre aquest “gran o llarg objectiu” he de dir que el fet de conèixer el funcionament del centre, la forma de fer de la meva tutora i els infants, m’ajuda a sentir-me segura i actuar amb convenciment. A més, amb el temps he pogut reflexionar sobre el que m’agrada i el que no m’agrada tant i actuar segons les meves creences (respectant la ideologia del centre). Potser l’aspecte que he de millorar en relació a aquest objectiu és el fet d’argumentar les meves actuacions. Crec que és relativament fàcil creure quelcom i actuar amb concordança però, el més difícil és argumentar el perquè d’aquestes actuacions, comunicar els pensaments, creences i reflexions amb claredat. Un altre aspecte a millorar sobre aquest objectiu és la manera de proposar les millores. Crec que de vegades, no només cal comunicar els pensaments i reflexions que roden pel meu cap sinó que potser caldria anar més enllà, exemplificar les possibles petites millores amb més detall per tal que l’altre persona es pugui fer una millor idea.

• Identificar les necessitats dels infants amb precisió i actuar segons aquestes: crec que el fet de conèixer el funcionament del centre, d’haver compartit tants moments amb els infants, d’haver establert un vincle amb ells i amb les seves famílies,... m’ha permès tenir la capacitat d’identificar les necessitats bàsiques dels infants, conèixer el perquè dels seus plors: son, mal, rabietes, gana,...

Així doncs, a més de seguir treballant en els mateixos objectius em proposo: 

• Presentar les possibles actuacions de millora de manera més captivadora i amb més convenciment tot argumentant els perquès.

• Donar més importància al moment de recollida: en el sentit que de vegades, quan veiem que els infants no participen massa en el moment sense adonar-nos ja ho hem recollit tot. Per tant, crec que he de intentar anticipar més el moment, verbalitzar i dirigir-me als infants per demanar-los la seva ajuda. 

• Reflexionar i treballar en el projecte de millora. 

• Crear situacions d’aprenentatge ajustades al nivell dels infants amb més continuïtat i anar augmentant el grau de dificultat progressivament. 

• Reflexionar sobre les possibles millores que es poden fer en la relació i coordinació docent.

Dossier 5: Valoració de les pràctiques

El plaer de viure les pràctiques a l’aula de nadons

Primerament, m’agradaria expressar que tinc la sensació d’haver

començat les pràctiques sense ni tan sols pensar en el que aquestes significarien. És com si m’hagués llençat a la piscina sense aturar-me a pensar si hi havia aigua!

No tinc suficients paraules per expressar l’empremta que aquesta meravellosa experiència està deixant en el meva persona. Són inimaginables les sensacions i emocions per les que he passat al llarg de tots aquests darrers mesos: pors, alegries, satisfaccions, neguits, sorpreses, angoixes, ...

Des que vaig iniciar les practiques vaig intervenir a l’aula com si d’una +1 es tractés: netejar bolquers, ajudar a dormir als infants, donar-los el menjar, participar en les activitats, ...

Per a mi, era tot molt nou ja que mai havia atès a infants tan menuts. Així doncs, desconeixia infinitat de coses que realment no venen escrites a cap llibre:  les hores que necessiten dormir els nadons, com consolar a un infant, quan es comencen a introduir certs aliments, ... Tinc la sensació, que és en aquest moment de carrera, on realment estic aprenent de forma significativa. Estic posant en pràctica la teoria apresa al llarg dels anys, modificant-la, agafant un poc d’aquí i d’allà...

Els primers dies m’atabalava una mica, observava a la docent per esbrinar la seva manera de fer, observava als infants per anar coneixent-los i alhora intentava actuar amb concordança amb la docent tot assegurant-me de cobrir les necessitats dels infants!

Des del primer dia la meva tutora em va animar a atendre a les famílies, de manera que havia d’explicar-los com havia passat el dia el seu fill a l’aula, que havia menjat, quant temps havia dormit, ... La relació amb les famílies era una de les meves principals pors. Som una persona tímida i m’angoixava pensar que les famílies no confiessin amb mi, no es sentissin segures amb la meva intervenció pel fet de no tenir experiència. Per això, possiblement, em sentia una mica neguitosa, analitzava cada paraula que havia de dir i cada acció que havia de fer de manera que, jo mateixa em cohibia amb aquests turments.  

Ara bé, gràcies a l’acollida que famílies, infants i tutora em feren i al clima de confiança que entre tots anàvem creant, vaig anar relaxant-me. Conseqüentment, anava actuant espontània i raonadament, tot gaudint de cada moment.

A mesura que els dies han anat passant, he pogut observar amb especial atenció el tarannà dels infants, la forma de ser i fer de la meva tutora i la ideologia del centre. Això, m’ha permès reflexionar, veure i sentir el que m’agrada i el que no m’agrada tant, el que vull fer i el que no,... En definitiva, a definir les meves creences i concepcions, a configurar i posar en pràctica el tipus de mestre que vull ser (definit al dossier 1).  

Crec que he anat aprenent a escoltar els infants, els seus balbucejos i moviments, a esbrinar el que reclamen mitjançant el plor... en definitiva, a atendre les seves necessitats. També he anat desenvolupant la capacitat de reflexió i la forma de comunicar aquestes reflexions.

Progressivament, he anat i vaig interioritzant una sèrie d’estratègies que afavoreixen el desenvolupament dels infants (estratègies que evidencien les meves creences 2b): 

• Oferir reforços positius als infants per les seves petites accions i conquestes: pujar una cama per pujar sobre un petit cotxet, aconseguir bufar per fer sonar una flauta, etc.
• Celebrar els seus èxits: em meravella veure la seva constància i voluntat per aconseguir quelcom, per molt simple que per als adults pugui ser!
• Donar les gràcies cada cop que algun infant m’ofereix algun objecte, m’ajuda a recollir,...
• Anticipar el que succeirà: Per exemple, en el moment de descans: verbalitzar el que succeirà, apagar el llum, cantar alguna cançó, intentar potenciar la relaxació, ...
• Verbalitzar tot el procés per a realitzar una determinada acció, per exemple durant el moment del canvi de bolquers: baixar els pantalons, obrir el bolquer, netejar...per tal que els infants vagin atorgant significat a les paraules, anticipin el que passarà, coneguin el seu cos...
• Oferir autonomia, sobretot en la realització de les rutines diàries.
• Oferir afecte. Personalment, he de dir que som una persona poc afectiva, per algun motiu que, malauradament encara desconeixo, em costa extreure el que sento en el meu interior, besar, acariciar, etc. Però com per art de màgia els infants han tret de mi aquesta meravellosa faceta. És pràcticament impossible, no ser afectuosa amb aquestes petites i grans persones!

Dir també, que la meva tutora, m’ha expressat obertament els seus pensaments i reflexions, m’ha aconsellat, m’ha felicitat, ... Això, m’ha fet sentir segura, obrir-me, sentir que puc expressar-li els meus neguits, sensacions i reflexions. També, m’ha ofert la possibilitat de posicionar-me en el seu lloc per a “dirigir” algunes activitats com per exemple, el bon dia i la capsa màgica, fet que em fa sentir valorada. Crec que és una evidència de que confia amb mi i creu amb les meves capacitats!

Per acabar dir que sento com si les pràctiques m’hagin fet valorar les petites coses que esdevenen essencials en la vida: la importància d’un somriure; la felicitat de donar i rebre una abraçada, besada, ...; el consol; el respecte; etc.

Aquesta experiència m’ha fet créixer com a persona i espero que dia a dia i per molts anys, ho segueixi fent!

Dossier 4: La capsa dels sons

La capsa dels sons: : una bona pràctica a l'aula de nadons de l'escola Borja Moll

Primerament m’agradaria esmentar que em va costar escollir una bona pràctica. El primer que se’m passava pel cap eren bones pràctiques actitudinals com la relació i comunicació amb els pares o l’afecte que s’ofereix als infants. Però, al llegir les preguntes que se’ns oferien per a contestar i al sentir les meves companyes expressar algunes bones pràctiques del seu centre com la documentació dels passadissos, el bon dia, ... em vaig qüestionar que era realment una bona pràctica.

Una actitud podia ser una bona pràctica? Una activitat concreta, tot i no tenir continuïtat podia ser una bona pràctica? 
En fi, suposo que la consideració que hom tingui sobre una bona pràctica és molt subjectiva i variarà en funció de les prioritats i creences de cada persona i la ideologia de cada centre.

Tot i els dubtes, vaig decidir escollir una activitat que comparteixen les tutores de nadons i que es realitza cada dilluns a l’aula. S’anomena la “CAPSA DELS SONS”. 

Es tracta d’una capsa que va passant de família a família setmanalment. Cada divendres una família se l’emporta a casa i la retorna el dilluns per a què tots puguem observar i experimentar amb tot el què aquesta conté.

La capsa conté una petita llibreta on s’explica a les famílies el que han de fer amb ella i com. Les famílies han de cercar o construir algun objecte amb materials quotidians que faci algun so. L’ideal és que la construcció es realitzi amb l’infant o que, com a mínim, aquest hi sigui present. Llavors, han de deixar que el petit experimenti i descobreixi amb la capsa i el que aquesta conté. També, els pares han d’anotar el què ha succeït, les impressions i emocions sorgides durant el moment en què el seu fill ha tingut la capsa.

El dilluns de bon mati, ens seiem al racó dels matalassos on fem el bon dia. La meva tutora o jo, agafem la capsa, l’obrim sota l’atònita mirada dels infants que impacientment romanen asseguts. Anem traient els objectes un a un i per l’ordre en què s’han anat incorporant a la capsa. Nombrem a la persona que els ha fet per tal que cada infant (tot i ser molt menuts) es sentin reconeguts i anem repartint els objectes per a què puguin experimentar amb ells. Si els infants no es van intercanviant els objectes, intentem incentivar-los per a què ho facin, de manera que puguin explorar tots i cada un d’ells. També els animen a sacsejar els objectes, ens movem al ritme del so que ells mateixos aconsegueixen emetre, ... 

A més, la “Capsa dels sons” està enllaçada amb l’activitat “Experimentació de sons” que es realitza setmanalment i està guiada per la directora que forma part del personal de suport. La directora, sessió a sessió va presentant diferents instruments (tambor, pal de pluja, platets, campanes, picarols,...) amb els quals els infants experimenten.

Un cop s’hagin presentat tots els instruments i, a mesura que les famílies portin els instruments amb la capsa dels sons, es farà una sessió amb tots ells. I, finalment, es construirà un racó sonor al pati de nadons on hi hagi penjats durant un cert temps els diferents instruments.

Amb aquesta activitat es fomenta la participació de les famílies, fa que aquests s’involucrin en les conquestes que van fent els seus fills. Al mateix temps, els infants estimulen els sentits, en concret, el de l’oïda, el tacte i el gustatiu (ja que en aquesta edat els infants coneixen i exploren els objectes amb la boca). També, en certa manera, se’ls inicia en l’aprenentatge de compartir i respectar el seu torn a l’hora d’explorar un objecte concret.  Per altre banda, amb la capsa dels sons l’escola podrà aconseguir un bon recull d'objectes sonors quotidians.

Llegint la programació que el centre ha fet per aquesta activitat, m’he adonat que per a ells tractar la música a partir d’instruments i materials sonors naturals dóna un ventall de possibilitats impensables.

Tal i com afirmen, la música és insubstituïble en el desenvolupament dels infants perquè incideix d'una manera natural en els aspectes motors, cognitius i emocionals.

El so i l’ésser humà estan units, l’home i la dona sempre han sentit la necessitat de crear, expressar o escoltar música.  Des que naixem vivim envoltats de tota mena d’imatges sonores i captem els sorolls i els sons musicals. Els infants estan plens de receptivitat cap els fenòmens externs, per tant, és el moment ideal per a despertar l’audició dels sons, per aprendre a diferenciar els sons i sorolls, per aprendre a escoltar potenciant la relaxació o el moviment.

Així doncs, creuen que és interessant fer participar als infants en el món sonor, estimular la seva sensibilitat musical i desenvolupar així, totes les qualitats musicals i humanes que porten dins, al mateix temps que, reben una estimulació afectiva.

Les concepcions que fonamenten aquesta pràctica són:

• Gardner: que afirma que la música estimula totes les intel·ligències.
• Piaget: que parla d’una etapa sensoriomotriu dels 0 als 2 anys en la que els processos simbòlics tenen un paper molt important, i en la que l’infant aprèn per mitjà de les seves percepcions i accions.
• La teoria de Willems: la qual explica que la música forma una relació directa amb l’ésser humà partint dels principis de la vida: així, la part fisiològica correspon al ritme, la part afectiva i/o emocional correspon a la melodia, i la part mental i/o espiritual correspon a l’harmonia.

Penso que les àrees que es van treballant són les de coneixement de si mateix i autonomia personal i de coneixement de l’entorn.

He de dir,que no se’m passa per la ment cap dilema sobre l’activitat ja que penso, que està suficientment clara. Potser una possible incògnita seria que faria una docent quan una família no participa?

Per acabar, dir que com a qualsevol centre, segurament es podrien introduir o millorar algunes altres bones pràctiques. Sempre es pot millorar i avançar. Esmentaré simplement, que es potser es podria millorar la documentació general del centre.