UNA JORNADA A L'ESCOLETA:
Descriu com ocorre una jornada al
centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
El centre
obre
les portes a les 8:30 i els infants van arribant
progressivament a l’aula fins com a màxim les 9:30.
La docent ofereix als infants un material determinat. Intenta
oferir-los cada un dia
un material diferent.
Tot i l’oferta, els infants són lliures d’agafar
el material que està al seu
abast.
Mentre
els infants juguen ella va rebent als pares
i infants que van arribant. Pel que he
pogut observar la meva tutora
manté una relació
admirable amb les famílies, parlen obertament,
s’expliquen anècdotes, s’aconsellen... També he de dir, que és molt afectiva,
rep i acomiada als infants amb una abraçada i un fort petó.
Un cop tots els infants han
arribat, es fa un tipus de joc determinat, joc lliure amb
un determinat material (ampolles que fan soroll o olor, animals, instruments,
cotxes per a què es desplacin per l’aula, instruments,...) o bé cantem cançons,
anem al pati o fem panera dels tresors.
Mentre, es demana el menú a
la cuina tenint en compte els infants que som a l’aula i el que poden menjar i
el que no.
Tot seguit, sobre les 10:20
hores es van revisant el bolquers als infants
i traient-los les sabates per anar al nido a dormir. Cada infant disposa d’un llitet amb la seva manta i un
petit cartell on hi ha escrit el seu nom i la manera com es dorm. Alguns s’adormen sols tot
escoltant la música clàssica de fons, altres necessiten que
se’ls gronxi una
mica.
Llavors, sobre les 11:15 tots
els infants estan desperts i se’ls torna a revisar el bolquer amb la finalitat de que es
sentin nets i segurs. Després, ens
dirigim a una petita aula on hi ha una taula rodona adaptada a la seva mida i
una trona per
a cada infant. En general tots els infants es seuen a la trona però hi ha
tres nenes que ja comencen a seure a la taula rodona i una cadira. Així, s’els
posen els aliments sòlids dins un plat o a la mateixa trona per a què ells mateixos agafin el menjar amb les mans o intentin fer-ho
amb una cullereta. Mentre, l’educadora dóna el puré infant per infant.
En el moment del dinar s’intenta
que hi hagi un ambient relaxat i acollidor. Tot i això, hi ha una nena que amb els seus desesperats
plors trenca una mica aquest ambient que es pretén crear. A més, no es força
l’infant a que mengi
sinó que se li donen a provar els aliments.
Més o menys sobre les 12:30 els
infants han acabat de dinar. Així, que se’ls renta la cara i
la mans amb
una tovalloleta i anem a l’aula on generalment fem joc
heurístic. El material que
se’ls ofereix es va variant dia a dia per
tal que els infants estiguin motivats i engrescats per descobrir i experimentar,
per anar realitzant noves conquestes.
Mentre, es va emplenant una graella grupal que està
penjada a un tauler destinat a les famílies. Aquesta graella, informa als pares sobre el que ha menjat el seu fill, quants cops se li ha canviat el bolquer i quant temps ha dormit. També, a nivell general s'escriu les activitats que hem fet durant el dia.
Finalment, sobre les 13:30 els
pares comencen a arribar a l’aula. En aquests moment, tot i que les famílies
poden llegir al tauler la informació general diària, la docent comenta als pares les
incidències o fets més
significatius de cada infant.
A més, reflexiona sobre les
preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
El que he
respots anteriorment correspon al que els infants fan en un dia típic.
2. Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?
El
col·lectiu de docents que formen part del centre raonen i debaten una mica
sobre la manera de fer, les propostes a presentar als infants, la forma
d’avaluar, etc... i ideen una filosofia de centre.
Tal i com s'explica al PGA, cada nivell (nadons P1, aula mixta i P2) realitza una sèrie de programacions d'aula que persegueixen uns objectius comuns. Ara bé, cada
tutora és la responsable d’un grup d’infants i cada una té la seva manera
personal de fer i ser. Llavors, tot i seguir la mateixa filosofia de centre, hi ha certes diferències, de manera que algunes docents segueixen fil a fil el que s’ha decidit i altres es desvien lleugerament del camí
pactat.
L'avaluació es realitza bàsicament a partir de l'observació. També, per relalitzar les avaluacions personals de cada infant les quals s'entreguen a final de curs, es fan algunes anotacions breus sobre fets concrets i registres, de manera que sigui més fàcil fer el seguiment de cada infant.
Cada trimestre s'entrega una avaluació general a les famílies la qual reflecteix a nivell general el moment del dinar, el moment de cantar cançons amb na Marilena i les activitats que s'hagin realitzat en aquell trimestre, com per exemple, experimentació amb pa rallat, carnaval, nadal, etc.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de
l'escola) els ajuden?
Penso que la
forma del centre d’entendre l’Educació és el que
ajuda als infants a créixer. El centre, tal i com reflecteix el document d'acollida als docents i els tríptics del centre que hi ha a disposició de les famílies, valora especialment els següents
aspectes:
- Una
escola pels infants:
que ajudi a desenvolupar l’autonomia, la identitat i les competències.
- Desenvolupar
coneixements i experiències a través del joc: és a dir, aprendre actuant.
- Entenen
la família com un recurs educatiu per excelència, per la qual cosa la reconèixen,
la valoren i la potencien: així, doncs potencien la difusió d’una cultura de criança a dos nivells:
per una banda, activitats amb les famílies dins l’horari escolar (experimentació,
tallers...) i, per altre banda, activitats fora de l’horari escolar amb les
famílies (Taller de families, massatges i espais familiars, psicomotricitat
familiar i concerts familiars)
4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais,
els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar ?
Tot i que l'organització estructural de cada aula és una mica diferent, al PGA s'explica que en elles podem trobar:
- Les aules de nadons: disposen de diferents zones: zona
de joc amb material sensorial; zona
de psicomotricitat, amb matalassos i coixins de diverses formes; zona
de menjador, amb trones, cadires i
taules; zona
de neteja, amb taquilles individuals, canviadors, piques,...; zona de dormir, amb
bressols individuals.
Penso que les diferents zones estan força diferenciades. Potser, s'hauria de millorar el fet que els canviadors no permeten tenir una visió general de l'aula i també la documentació o estètica de les aules, de manera que aquesta sigui més variada i aporti molta més alegria!
- Les dues aules de P1 i l'aula mixta: disposen de diferents zones de jocs distribuides per racons. He de dir que, pel que he observat, penso que els racons es podrien diferenciar més.
La organització sorgeix de la reflexió conjunta entre els docents. Ara bé, tal i com he esmentat anteriorment, cada tutora és responsable de la seva aula, de manera que pot anar organitzar-la i distibuir-la en funció de les seves necessitats i de les necessitats i característiques dels infants que tingui.
Les rutines i els horaris, tal com he explicat en la descripció d'una jornada a l'escola, es succeeixen més o menys sempre igual, amb regularitat. El temps, és flexible tot i que dins uns límits establerts que asseguren el funcionament del centre.
Crec que en certa manera el temps condiciona les rutines o activitats. Em pregunto si la regularitat en què es succeeixen les rutines, si els horaris establerts, impossibiliten respectar el ritme o les necessitats dels infants? On és el límit? I l'equilibri?
Això, em genera dilemes i pensaments contradictòris. Per una banda, penso que per exemple, estaria bé que cada infant dormís quan simplement tingues son, però, per altre banda, penso que el fet que hi hagi un horari destinat a menjar i a dormir és una manera d'introduir a l'infant en una rutina regular al que estem sotmesos actualment.
Ara bé, es visquin d'una manera o altre les rutines, el que hem de tenir clar és que s'han de respectar en tot moment les necessitats dels infants.
Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
He observat que dia a dia, les tutores de dues aules de nadons parlen i s'aconsellen entre elles amb l'objectiu d'intercanviar vivències, de millorar i resoldre els petits entrebancs. Ara bé, si sorgeix algun conflicte de gran pes, aquest es raona conjuntament als claustres de manera, que es pugui trobar una solució a aquest que beneficii a tothom i no perjudiqui a
cap element implicat.
L’ORGANITZACIÓ DE L’AULA: Explicaré, concretament l’organtizació de on estic fent les pràctiques:
A l’entrada de l’aula, que té forma de passadís, trobem
petites taules amb joguines prefabricades que fan soroll. A una de les parets d'aquest petit passadís hi ha imatges i breus frases sobre els cent llenguatges de Malaguzzi.A l'altre paret, hi ha informació per les famílies: el menú que fan dia a dia a l'escola, lectures, xerrades que s'organitzen, etc.
A n’aquest petit passadís trobem una porta a la dreta que
dóna a una petita habitació en la que dinem. Allà, hi ha una taula rodona, un
escurador i set trones. Les parets d'aquesta habitació tenen aferrades unes poques imatges reals de fruites i verdures.
El centre de l’aula és un espai buit destinat per a jugar i
experimentar que té diversos mòbils que pengen del sostre.
Al fons, podem trobar un petit espai ple de matalassos (zona de psicomotricitat). Les parets d'aquest espai estan plenes de contes de roba i imatges que documenten el període d'adaptació i el moment de cantar cançons.
Al costat hi ha una porta que dóna a una petita habitació on
hi trobem el canviador. Aquest, disposa d’un armari, una estanteria, un
canviador, un prestatge amb petits caixons on hi ha el material de cada infant
i una pica amb dues aixetes.
A una altre banda de l’aula, hi ha les estanteries amb totes
les joguines endreçades, i al seu costat un altre matalas amb un mirall aferrat
a la paret. Al seu costat hi ha una porta que dóna al nido, un espai fosc que
alberga llitets i un cassette que es sol utilitzar diàriament per a posar una
dolça i relaxant música clàssica que ajuda a dormir els infants.
5.
Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts?
Com s'ajuden a aprendre?
Tot i que al principi vaig adonar-me que els nadons no interactuaven massa entre ells, aquesta darrera setmana he tingut el plaer de veure com els més majors, s'ofereixen algun objecte, es besen, es toquen...
Ara bé, els intercanvis entre els nadons més menuts, bàsicament, es donen per agafar-se o prendre's els
objectes per tal de poder experimentar amb ells. També, quan algun infant vol passar per un espai estret o ple d'infants, puja per sobre de les cames d'aquests, els toca, els empeny...amb l'únic objectiu d'arribar on vol!
6.
Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants
son molt afectuosos amb la mestre. Tot just arribar la besen i abracen per
rebrer-la. A més, al llarg del dia els infants s’acosten a ella per abraçar-la,
intercanvien mirades, somriures, plors,... Sovint, interactuen
amb la mestre oferint i mostrant els objectes.
La mestre interactua amb ells al llarg de tot el dia, amb frases, mirades, carícies, massatges, abraçades, cançons, ...
7.
Com s’interectua amb les famílies?
Pel que he
pogut observar, la interacció amb les famílies es dóna dia a
dia a l’escola.
A la meva aula, el moment d’entrada i sortida que és bastant progressiu, esdevé idòni per
intercanviar pensaments, esdeveniments significatius, consells, ... en definitiva, per coneixer el taranna de les famílies i conseqüentment, conèixer als infants.
A més, com ja he comentat anteriorment, les famílies disposen d'un full informatiu grupal que reflecteix a nivell general el que hem fet durant el dia, el temps que ha dormit cada infant, el què a menjat cada infant....
Dir també que a principi de curs, la tutora realitza una reunió amb cada una de les famílies per tal de coneixer les famílies i els seus fills. A més, al llarg del curs la tutora de 14:00 a 15:00 està disponible per a atendre a les famílies, és a dir, que en el cas que sigui oportú, es poden convocar tutories individuals per a les famílies.
Comentar també, l'escola està oberta a les famílies i que agraeix i potencia que les famílies vulguin participar en algunes activitats puntuals: carnaval, nadal, ...
A més, des de l'escola es proposen diferents activitats extraescolars on les famílies poden partcipar. En concret, Taller de famílies; massatges i espais familiars; psicomotricitat familar per a famílies d’infants de P2; concerts familiars oberts a totes les famílies de Ciutadella; punt de Trobada familiar i activitat d’hidroteràpia a la piscina municipal per a infants amb
NEE.
8.
L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és
aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
L’escola disposa d’un document de pla d’acollida per infants i per
mestres.
El pla d'acollida als infants parla bàsicament del període d'adaptació. En aquest període desiciu l'escola té en compte diferents circumstàncies i moments:
- Abans
de la incorporació al centre: es fa un dia de “portes obertes”
per a tots els infants no escolaritzats, amb la finalitat de donar a conèixer el centre i la seva ideologia. Aquesta, servirà d'ajuda a les famílies per triar el centre que més els convingui. Seguidament, amb la matriculació, les famílies tindran un
nou contacte amb el centre i amb les seves normes de funcionament.
- Abans de començar el curs escolar: es fa una reunió amb l’educadora, per tal
de conèixer-la a ella i a la seva aula. Així, els infants també poden tenir el seu primer contacte amb la
que serà la seva educadora i amb l’espai. Finalment durant els primers dies hi haurà una reunió particular amb cada familia a fi de conèixer els hàbits de l’infant.
- La
incorporació de l’infant al centre: Amb l’objectiu que l’infant
visqui la separació de la millor manera possible, la incorporació serà
progressiva i els moments d'entrada i sortida seran flexibles. Els primers dies
la pemanencia al centre serà d’una o dos hores, sempre acompanyats per la
familia, progressivament l’infant podrà romandre breus espais de temps tot sol,
fins que arribi a la permanència total (sol durar un parell de setmanes). Es recomana que durant el primer mes l’infant no es quedi durant tota la
jornada. El docent esperarà que l’infant vulgui separar-se de l’acompanyant i
acostar-se a ell.
Al
ser també un document informatiu per a les famílies, hi ha consells més
concrets per elles ja que la forma en què la família visqui el procés repercuteix en la forma en que ho viu l'infant.
El pla d’acollida
als mestres reflexa els trets d’identitat del centre.
Rebent cordialment
al/la nou/va docent es presenten totes les persones que formen part del centre:
docents, personal de suport i personal no docent (cuineres, personal de neteja
i de manteniment).
Llavors, s’explica
com es succeeix una jornada habitual al centre.
Tot seguit, es
descriu la filosofia i ideologia del centre. El centre valora que l’escola
sigui per l’infant i, per tant, que l’ajudi en el desenvolupament de l’autonomia,
la identitat i les competències. També, explica que entén la diversitat com a
riquesa i que els coneixements i les experiències es construeixen a través del
joc. A més, parteixen del fet que la família és un recurs educatiu
primer i per excelència, de manera que la respecten, reconeixen i potencien.
Ara bé, em pregunto si realment és fa un ús idòni d'aquest document d'acollida als mestres. S'ofereix el document als nous docents tot just incorporar-se al centre o bé és un document que roman guardat dins una carpeta?
LES MEVES CONCEPCIONS SOBRE EL CONCEPTE "D'INFANT":
Defineix
què és per a tu un infant i com l’entens:
La veritat és que tot i haver
parlat nombrosos cops sobre els infants, d’estudiar el seu desenvolupament,... s’hem
fa una mica difícil definir el concepte d’infant.
El concepte
d’infant fa referència a persones que estan en els seus primers anys de vida,
en concret dels 0-12. Dins aquests podem parlar de primera infància, compresa
des dels 0 a 6 anys i de segona
infància de 6 a 12 anys.
Tal i com varem estudiar a l’assignatura models educatius, socialment, es
valora a l’infant pel que serà o arribarà a ser i no pel que realment és. Ara bé,
cal tenir present que la infància mai no serà el futur sinó participa del
present.
Per a mi, els infants són pura acció i moviment, són interacció contínua amb l’entorn físic i social. A través de les accions, creen, pensen, fan hipòtesis, construeixen i destrueixen, creixen i
coneixen.
Són també portadors de drets i valors. Somriuen, ploren, expressen, estimen, parlen i actuen amb espontaneïtat,
amb naturalitat... són pura emoció i energia!
Així doncs, tenen capacitats i potencialitats i són capaços d’aprendre per ells mateixos.
Ara bé, l’adult ha de proporcionar les condicions necessàries per a què l’infant pugui construir el seu propi procés de
creixement, la seva identitat; ha de proporcionar un entorn ric i segur i guiar i orientar a l’infant. També ha d’estimar i respectar el seu ritme, potenciar la seva autonomia tot garantint alhora el seu benestar i les seves
necessitats bàsiques.
