diumenge, 25 de març del 2012

Dossier 3: Bones pràctiques 0-3


Seguidament, esmentaré i descriure les tres experiències que més m'han agradat del llistat que les docents ens van proporcionar, tot especificant el perquè d'aquesta elecció:

La primera experiència que he escollit és "Espais i materials" (http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm): 

Destaco aquesta experiència perquè m’ha agradat la qualitat i cura estètica, la senzillesa, la harmonia, la diversitat, ...dels espais. També la manera de presentar-los. 
Es tracta de fotografies que van acompanyades ingeniosament de frases i preguntes amb la finalitat de fer reflexionar al lector!
Tot just obrir l’enllaç vaig sentir el desig de poder trepitjar els espais que es mostren. Penso que es mostren espais habitables, que tal i com defineix M. Antonia Riera Jaume (El espacio ambiente en las escuelas de Reggio Emilia): Un espai habitable és un espai pausat i ordenat que conté i dóna temps i, en aquest sentit convida a quedar-s'hi”.

Els espais que es mostren, són espais per viure i créixer. Són espais grans, nets, ordenats i tenen molta llum natural. A més, estan replets de materials reals, suggerents i diversificats fet pel qual esdevenen familiars i acollidors i alhora proporcionen a l’infant moltes possibilitats d’expressar-se creativament i d’aprendre amb significat.
A diferència dels espais de les escoles de Menorca que estan replets de joguines prefabricades i estereotipades, materials plastificats fabricats per infants, una decoració no massa innovadora... a les imatges, es mostren materials motivadors, quotidians, reals, senzills, naturals ...

També es fa incís en la importància del mobiliari i la distribució funcional i estètica d’aquest, així com en l’ambientació, decoració i documentació.

Penso que vol transmetre que la decoració de l’escola ha de tenir una finalitat, ha de ser clara, variada, entenedora, ha d’estar pensada per algú concret (família, infants, docents...) i que s’ha d’anar canviant amb el pas del temps.


M’agrada també el fet que esmenti la música, les arts plàstiques, la natura, la lectura, ...

Un darrer aspecte important que destaca és el fet de respectar el temps i el ritme dels infants.

Així doncs, penso que els espais que es reflecteixen permeten als infants explorar, crear, imaginar, interaccionar, viure, construir, estimar, sentir, ... En definitiva, desenvolupar els cent llenguatges dels que parla Malaguzzi.



Dir doncs, que he escollit aquesta pràctica perquè crec està en acord amb les meves creences i concepcions. Crec que esdevé molt important pel bon funcionament d'un centre educatiu, tenir cura de l'entorn, oferir un entorn ric, divers, real que potencií el desenvolupament integral dels infants i possibiliti aprenentatges globalitzats i significatius (cent Llenguatges Malaguzzi).


La segona experiència que he escollit és "Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies" (http://www.xtec.es/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm)

Destaco aquesta pàgina per què m’agrada el fet que es reflecteixin les iniciatives espontànies dels infants. Crec que són petites detalls, petits moments i fets que sovint no se’ls dona la importància que mereixen.
El consumisme que emergeix d’aquesta societat capitalista impregna la mirada dels adults, els quals sovint es centren en oferir als infants tota mena d’artefactes plastificats i estereotipats que entretenen als infants momentàniament.
Ara bé, tal i com es pot veure a les imatges els infants s’entretenen, gaudeixen i aprenen amb el que el propi entorn, la pròpia natura els proporciona: les flors, la sorra, les pedres, les ombres, l’aigua ... 
Amb ells construeixen, transformen, apilen, manipulen, imaginen, creen, estimulen els sentits, aprenen a solucionar conflictes, es relacionen... en definitiva, creixen i es desenvolupen a través del propi joc que els ofereix l’entorn!
Per tant, hem de deixar que experimentin amb el que realment els motiva, que s’embrutin, que caiguin i s’aixequin, ... QUE VISQUIN!
Mentre mirava la pàgina m’he enrecordat d’una cita de Lynch (1990)als infants els agrada jugar per tot arreu tret de les zones per jugar”  la qual m’ha fet pensar que als infants també els agrada jugar amb tot allò que no ha estat fabricat exclusivament per a ells, no trobeu?  


Dir també, que crec que darrera aquesta mostra de les iniciatives espontànies dels infants hi ha un adult que escolta, observa i ofereix als infants llibertat de manipulació i experimentació aspectes que conjuguen amb les meves creences i concepcions.  


Finalment, la darrera experiència és "La llum" (http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm): 


Destaco aquesta experiència perquè penso que en la realitat no es fa massa incís en aquesta pedagogia de la llum tant interessant de la que es parla. És a dir, “de donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar i prendre consciència del petit detall de les coses; de permetre’ls que impregnin la seva retina amb les possibilitats lúdiques que ofereix la llum [...]; d’oferir-los la possibilitat de capturar la llum de l'instant, variable, fugaç irrepetible; de facilitar-los la descoberta i seducció d'un món que alhora és real, ric de fenòmens naturals i de fets que ens aporta l'herència de la nostra cultura, i màgic, ple de creativitat i d'evolució”.
Tots quan hem sigut infants i, potser no tant infants, ens hem entretingut voluntàriament intentant distanciar-nos de la nostra pròpia ombra, hem jugat a trepitjar l’ombra del company, ... però personalment penso que aquest joc no ha anat més enllà, potser en certa manera s’ha quedat estancat ja que cap adult l’ha potenciat!
Així doncs, d’acord amb el que s’explica a n’aquesta pàgina, crec que cal que l’adult esperi, observi, escolti, interpreti el que els infants estan fent, que intenti esbrinar el que està passant pel cap de l’infant per així trobar la pregunta adequada per incidir en el seu coneixement.
A més, tal i com ja he esmentat anteriorment, tenim tendència a comprar infinitat de joguines als infants tot i que ells es diverteixen, s’entretenen i aprenen amb coses reals, simples i quotidianes. Així, doncs penso que potenciar aquest joc creatiu és quelcom innovador a introduir a les escoles! 


DAFO DE CENTRE I D'AULA

diumenge, 4 de març del 2012

Ús presento l'aula on faig pràctiques!

Fa unes setmanes que vaig començar pràctiques a l'escola Borja Moll de Ciutadella.
La veritat és que tenia moltes ganes de presentar-vos la meva aula i explicar-vos el cúmul infinit de sensacions que he tingut el plaer de sentir però, el cansanci i la falta de temps m'ha impedit fer-ho fins a dia d'avui!

Primerament, m'agradaria ensenyar-vos la meva aula per tal que us fagueu una idea de com és i entengueu millor les meves explicacions i sensacions.

Així, que aquí la teniu!!!

Aquests és la prestatgeria on guardem les pertinences de cada infant i el canviador on canviem el bolquer als infants i els deixem ben nets!!! 


Aquest és l'espai on mirem contes, on cantem cançons amb na Marilena, on els infants fan la panera dels tresors, ...


Aquí ens seim cada dia, i els infants degusten el ménú  que les cuineres de l'escola fan: mil i un purés, hamburqueses de peix arrabossades, patates i verdures bullides....mmm!!!! 






Aquest són alguns dels jocs que tenim a l'aula. Ara estan ben arraconats però als infants els agrada treure'ls, repartir-los per tota l'aula i experimentar, tastar, colpejar, construir, aprendre, ...









Aquest és el pati on els infants surten els matíns en què el sol brilla, on poden anar d'un lloc a l'altre, embrutar-se, sentir com el vent acaricia la seva pell, trobar alguns infants majors, ...


Bé, ara que ja coneixeu l'espai on vaig dia a dia a poc a poc ús anire explicant les vivències que aquí experimento!


Sol, solet

Extreta de: http://blocs.xtec.cat/sonabloc/?p=736

Dossier 2: seguim omplint la motxilla


UNA JORNADA A L'ESCOLETA:

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.

El centre obre les portes a les 8:30 i els infants van arribant progressivament a l’aula fins com a màxim les 9:30.
La docent ofereix als infants un material determinat. Intenta oferir-los cada un dia un material diferent. Tot i l’oferta, els infants són lliures dagafar el material que està al seu abast.
 Mentre els infants juguen ella va rebent als pares i infants que van arribant. Pel que he pogut observar la meva tutora manté una relació admirable amb les famílies, parlen obertament, s’expliquen anècdotes, s’aconsellen... També he de dir, que és molt afectiva, rep i acomiada als infants amb una abraçada i un fort petó.
Un cop tots els infants han arribat, es fa un tipus de joc determinat, joc lliure amb un determinat material (ampolles que fan soroll o olor, animals, instruments, cotxes per a què es desplacin per l’aula, instruments,...) o bé cantem cançons, anem al pati o fem panera dels tresors. Mentre, es demana el menú a la cuina tenint en compte els infants que som a l’aula i el que poden menjar i el que no.
Tot seguit, sobre les 10:20 hores es van revisant el bolquers als infants i traient-los les sabates per anar al nido a dormir. Cada infant disposa d’un llitet amb la seva manta i un petit cartell on hi ha escrit el seu nom i la manera com es dorm. Alguns sadormen sols tot escoltant la música clàssica de fons, altres necessiten que se’ls gronxi una mica.
Llavors, sobre les 11:15 tots els infants estan desperts i se’ls torna a revisar el bolquer amb la finalitat de que es sentin nets i segurs. Després, ens dirigim a una petita aula on hi ha una taula rodona adaptada a la seva mida i una trona per a cada infant. En general tots els infants es seuen a la trona però hi ha tres nenes que ja comencen a seure a la taula rodona i una cadira. Així, s’els posen els aliments sòlids dins un plat o a la mateixa trona per a què ells mateixos agafin el menjar amb les mans o intentin fer-ho amb una cullereta. Mentre, l’educadora dóna el puré infant per infant.
En el moment del dinar s’intenta que hi hagi un ambient relaxat i acollidor. Tot i això, hi ha una nena que amb els seus desesperats plors trenca una mica aquest ambient que es pretén crear. A més, no es força l’infant a que mengi sinó que se li donen a provar els aliments.
Més o menys sobre les 12:30 els infants han acabat de dinar. Així, que se’ls renta la cara i la mans amb una tovalloleta i anem a l’aula on generalment fem joc heurístic. El material que se’ls ofereix es va variant dia a dia per tal que els infants estiguin motivats i engrescats per descobrir i experimentar, per anar realitzant noves conquestes.
Mentre, es va emplenant una graella grupal que està penjada a un tauler destinat a les famílies. Aquesta graella, informa als pares sobre el que ha menjat el seu fill, quants cops se li ha canviat el bolquer i quant temps ha dormit. També, a nivell general s'escriu les activitats que hem fet durant el dia. 
Finalment, sobre les 13:30 els pares comencen a arribar a l’aula. En aquests moment, tot i que les famílies poden llegir al tauler la informació general diària, la docent comenta als pares les incidències o fets més significatius de cada infant.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

1. Què fan els infants en un dia típic? 
El que he respots anteriorment correspon al que els infants fan en un dia típic.

2. Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?
El col·lectiu de docents que formen part del centre raonen i debaten una mica sobre la manera de fer, les propostes a presentar als infants, la forma d’avaluar, etc... i ideen una filosofia de centre.
Tal i com s'explica al PGA, cada nivell (nadons P1, aula mixta i P2) realitza una sèrie de programacions d'aula que persegueixen uns objectius comuns. Ara bé, cada tutora és la responsable d’un grup d’infants i cada una la seva manera personal de fer i ser. Llavors, tot i seguir la mateixa filosofia de centre, hi ha certes diferències, de manera que algunes docents segueixen fil a fil el que s’ha decidit i altres es desvien lleugerament del camí pactat. 
L'avaluació es realitza bàsicament a partir de l'observacióTambé, per relalitzar les avaluacions personals de cada infant les quals s'entreguen a final de curs, es fan algunes anotacions breus sobre fets concrets i registres, de manera que sigui més fàcil fer el seguiment de cada infant.
Cada trimestre s'entrega una avaluació general a les famílies la qual reflecteix a nivell general el moment del dinar, el moment de cantar cançons amb na Marilena i les activitats que s'hagin realitzat en aquell trimestre, com per exemple, experimentació amb pa rallat, carnaval, nadal, etc. 

3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Penso que la forma del centre d’entendre l’Educació és el que ajuda als infants a créixer. El centre, tal i com reflecteix el document d'acollida als docents i els tríptics del centre que hi ha a disposició de les famílies, valora especialment els següents aspectes:
  • Una escola pels infants: que ajudi a desenvolupar l’autonomia, la identitat i les competències.
  • Desenvolupar coneixements i experiències a través del joc: és a dir, aprendre actuant.
  • Entenen la família com un recurs educatiu per excelència, per la qual cosa la reconèixen, la valoren i la potencien: així, doncs potencien la difusió d’una cultura de criança a dos nivells: per una banda, activitats amb les famílies dins l’horari escolar (experimentació, tallers...) i, per altre banda, activitats fora de l’horari escolar amb les famílies (Taller de families, massatges i espais familiars, psicomotricitat familiar i concerts familiars)
4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar ?

 Tot i que l'organització estructural de cada aula és una mica diferent, al PGA s'explica que en elles podem trobar: 
  • Les aules de nadons: disposen de diferents zones: zona de joc amb material sensorial; zona de psicomotricitat, amb matalassos i coixins de diverses formes; zona de menjador, amb trones, cadires i taules; zona de neteja, amb taquilles individuals, canviadors, piques,...; zona de dormir, amb bressols individuals. 
Penso que les diferents zones estan força diferenciades. Potser, s'hauria de millorar el fet que els canviadors no permeten tenir una visió general de l'aula i també la documentació o estètica de les aules, de manera que aquesta sigui més variada i aporti molta més alegria! 
  • Les dues aules de P1 i l'aula mixta: disposen de diferents zones de jocs distribuides per racons. He de dir que, pel que he observat, penso que els racons es podrien diferenciar més.  
La organització sorgeix de la reflexió conjunta entre els docents. Ara bé, tal i com he esmentat anteriorment, cada tutora és responsable de la seva aula, de manera que pot anar organitzar-la i distibuir-la en funció de les seves necessitats i de les necessitats i característiques dels infants que tingui.

Les rutines i els horaris, tal com he explicat en la descripció d'una jornada a l'escola, es succeeixen més o menys sempre igual, amb regularitat. El temps, és flexible tot i que dins uns límits establerts que asseguren el funcionament del centre. 
Crec que en certa manera el temps condiciona les rutines o activitats. Em pregunto si la regularitat en què es succeeixen les rutines, si els horaris establerts, impossibiliten respectar el ritme o les necessitats dels infants? On és el límit? I l'equilibri? 
Això, em genera dilemes i pensaments contradictòris. Per una banda, penso que per exemple, estaria bé que cada infant dormís quan simplement tingues son, però, per altre banda, penso que el fet que hi hagi un horari destinat a menjar i a dormir és una manera d'introduir a l'infant en una rutina regular al que estem sotmesos actualment.  
Ara bé, es visquin d'una manera o altre les rutines, el que hem de tenir clar és que s'han de respectar en tot moment les necessitats dels infants.


Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
He observat que dia a dia, les tutores de dues aules de nadons parlen i s'aconsellen entre elles amb l'objectiu d'intercanviar vivències, de millorar i resoldre els petits entrebancs. Ara bé, si sorgeix algun conflicte de gran pes, aquest es raona conjuntament als claustres  de manera, que es pugui trobar una solució a aquest que beneficii a tothom i no perjudiqui a cap element implicat. 

L’ORGANITZACIÓ DE L’AULA: Explicaré, concretament l’organtizació de on estic fent les pràctiques:

A l’entrada de l’aula, que té forma de passadís, trobem petites taules amb joguines prefabricades que fan soroll. A una de les parets d'aquest petit passadís hi ha imatges i breus frases sobre els cent llenguatges de Malaguzzi.A l'altre paret, hi ha informació per les famílies: el menú que fan dia a dia a l'escola, lectures, xerrades que s'organitzen, etc. 
A n’aquest petit passadís trobem una porta a la dreta que dóna a una petita habitació en la que dinem. Allà, hi ha una taula rodona, un escurador i set trones. Les parets d'aquesta habitació tenen aferrades unes poques imatges reals de fruites i verdures. 

El centre de l’aula és un espai buit destinat per a jugar i experimentar que té diversos mòbils que pengen del sostre.

Al fons, podem trobar un petit espai ple de matalassos (zona de psicomotricitat). Les parets d'aquest espai estan plenes de contes de roba i imatges que documenten el període d'adaptació i el moment de cantar cançons.
Al costat hi ha una porta que dóna a una petita habitació on hi trobem el canviador. Aquest, disposa d’un armari, una estanteria, un canviador, un prestatge amb petits caixons on hi ha el material de cada infant i una pica amb dues aixetes.

A una altre banda de l’aula, hi ha les estanteries amb totes les joguines endreçades, i al seu costat un altre matalas amb un mirall aferrat a la paret. Al seu costat hi ha una porta que dóna al nido, un espai fosc que alberga llitets i un cassette que es sol utilitzar diàriament per a posar una dolça i relaxant música clàssica que ajuda a dormir els infants.

5.    Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Tot i que al principi vaig adonar-me que els nadons no interactuaven massa entre ells, aquesta darrera setmana he tingut el plaer de veure com els més majors, s'ofereixen algun objecte, es besen, es toquen...
Ara bé, els intercanvis entre els nadons més menuts, bàsicament, es donen per agafar-se o prendre's els objectes per tal de poder experimentar amb ells. També, quan algun infant vol passar per un espai estret o ple d'infants, puja per sobre de les cames d'aquests, els toca, els empeny...amb l'únic objectiu d'arribar on vol!

6.    Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants son molt afectuosos amb la mestre. Tot just arribar la besen i abracen per rebrer-la. A més, al llarg del dia els infants s’acosten a ella per abraçar-la, intercanvien mirades, somriures, plors,... Sovint, interactuen amb la mestre oferint i mostrant els objectes. 
La mestre interactua amb ells al llarg de tot el dia, amb frases, mirades, carícies, massatges, abraçades, cançons, ...

7.    Com s’interectua amb les famílies?
Pel que he pogut observar, la interacció amb les famílies es dóna dia a dia a l’escola. 
A la meva aula, el moment d’entrada i sortida que és bastant progressiu, esdevé idòni per intercanviar pensaments, esdeveniments significatius, consells, ... en definitiva, per coneixer el taranna de les famílies i conseqüentment, conèixer als infants. 
A més, com ja he comentat anteriorment, les famílies disposen d'un full informatiu grupal que reflecteix a nivell general el que hem fet durant el dia, el temps que ha dormit cada infant, el què a menjat cada infant....

Dir també que a principi de curs, la tutora realitza una reunió amb cada una de les famílies per tal de coneixer les famílies i els seus fills. A més, al llarg del curs la tutora de 14:00 a 15:00 està disponible per a atendre a les famílies, és a dir, que en el cas que sigui oportú, es poden convocar tutories individuals per a les famílies. 


Comentar també, l'escola està oberta a les famílies i que agraeix i potencia que les famílies vulguin participar en algunes activitats puntuals: carnaval, nadal, ...
A més,  des de l'escola es proposen diferents activitats extraescolars on les famílies poden partcipar. En concret, Taller de famílies; massatges i espais familiars; psicomotricitat familar per a famílies d’infants de P2; concerts familiars oberts a totes les famílies de Ciutadella; punt de Trobada familiar i activitat d’hidroteràpia a la piscina municipal per a infants amb NEE. 

8.    L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
L’escola disposa d’un document de pla d’acollida per infants i per mestres. 
El pla d'acollida als infants parla bàsicament del període d'adaptació. En aquest període desiciu l'escola té en compte diferents circumstàncies i moments:
  • Abans de la incorporació al centre:  es fa un dia de “portes obertes” per a tots els infants no escolaritzats, amb la finalitat de donar a conèixer el centre i la seva ideologia. Aquesta, servirà d'ajuda a les famílies per triar el centre que més els convingui. Seguidament, amb la matriculació, les famílies tindran un nou contacte amb el centre i amb les seves normes de funcionament.
  • Abans de començar el curs escolar: es fa una reunió amb l’educadora, per tal de conèixer-la a ella i a la seva aula. Així, els infants també poden tenir el seu primer contacte amb la que serà la seva educadora i amb l’espai.  Finalment durant els primers dies hi haurà una reunió particular amb cada familia a fi de conèixer els hàbits de l’infant.
  • La incorporació de l’infant al centre: Amb l’objectiu que l’infant visqui la separació de la millor manera possible, la incorporació serà progressiva i els moments d'entrada i sortida seran flexibles. Els primers dies la pemanencia al centre serà d’una o dos hores, sempre acompanyats per la familia, progressivament l’infant podrà romandre breus espais de temps tot sol, fins que arribi a la permanència total (sol durar un parell de setmanes). Es recomana que durant el primer mes  l’infant no es quedi durant tota la jornada. El docent esperarà que l’infant vulgui separar-se de l’acompanyant i acostar-se a ell.

Al ser també un document informatiu per a les famílies, hi ha consells més concrets per elles ja que la forma en què la família visqui el procés repercuteix en la forma en que ho viu l'infant. 

El pla d’acollida als mestres reflexa els trets d’identitat del centre. 
Rebent cordialment al/la nou/va docent es presenten totes les persones que formen part del centre: docents, personal de suport i personal no docent (cuineres, personal de neteja i de manteniment).
Llavors, s’explica com es succeeix una jornada habitual al centre.
Tot seguit, es descriu la filosofia i ideologia del centre. El centre valora que l’escola sigui per l’infant i, per tant, que l’ajudi en el desenvolupament de l’autonomia, la identitat i les competències. També, explica que entén la diversitat com a riquesa i que els coneixements i les experiències es construeixen a través del joc. A més, parteixen del fet que la família és un recurs educatiu primer i per excelència, de manera que la respecten, reconeixen i potencien. 
Ara bé, em pregunto si realment és fa un ús idòni d'aquest document d'acollida als mestres. S'ofereix el document als nous docents tot just incorporar-se al centre o bé és un document que roman guardat dins una carpeta? 




LES MEVES CONCEPCIONS SOBRE EL CONCEPTE "D'INFANT":

Defineix què és per a tu un infant i com l’entens:

La veritat és que tot i haver parlat nombrosos cops sobre els infants, d’estudiar el seu desenvolupament,... s’hem fa una mica difícil definir el concepte d’infant.
El concepte d’infant fa referència a persones que estan en els seus primers anys de vida, en concret dels 0-12. Dins aquests podem parlar de primera infància, compresa des dels 0 a 6 anys i de segona infància de 6 a 12 anys.

Tal i com varem estudiar a l’assignatura models educatius, socialment, es valora a l’infant pel que serà o arribarà a ser i no pel que realment és. Ara bé, cal tenir present que la infància mai no serà el futur sinó participa del present.

Per a mi, els infants són pura acció i moviment, són interacció contínua amb l’entorn físic i social. A través de les accions, creen, pensen, fan hipòtesis, construeixen i destrueixen, creixen i coneixen.

Són també portadors de drets i valors. Somriuen, ploren, expressen, estimen, parlen i actuen amb espontaneïtat, amb naturalitat... són pura emoció i energia!

Així doncs, tenen capacitats i potencialitats i són capaços d’aprendre per ells mateixos.
Ara bé, l’adult ha de proporcionar les condicions necessàries per a què l’infant pugui construir el seu propi procés de creixement, la seva identitat; ha de proporcionar un entorn ric i segur i guiar i orientar a l’infant. També ha d’estimar i respectar el seu ritme, potenciar la seva autonomia tot garantint alhora el seu benestar i les seves necessitats bàsiques.