Des de l’assignatura de reflexió i
innovació ens van demanar que reflexionéssim sobre les
següents frases escrites per les meves companyes quan han treballat alguna
activitat de l'assignatura:
«Com que no estic dins una aula no puc
aprendre / no he fet cap aprenentatge nou (del contracte d’aprenentatge)».
«En relació al contracte, no hem pogut
aprendre/ millorar allò que ens agradaria aprendre»
«He après a reflexionar i argumentar conceptes
teòrics»
«Com que estic tot el dia amb nins, no tinc
temps per aprendre, per observar, per innovar… […] no he pogut parlar amb
l’educadora, no he pogut plantejar dubtes… »
La veritat és que tot just llegir-les
em vaig quedar bocabadada. Hem va sorprendre que algú afirmés que pel simple
fet de no estar dins una aula no ha pogut aprendre. I els conceptes que hem treballat a l’assignatura?
I les lectures que ens han proporcionat les docents? I les experiències que hem
compartit: els projectes de millora, les pors,...? I els blogs?.... res d’això
els ha servit per aprendre? Potser, no han sabut traslladar tot el
que treballàvem a l’assignatura en el seu propi terreny personal...
He de dir, que entenc perfectament que
realitzar l’assignatura tenint les pràctiques convalidades resulta una mica
complicat. Intentar fer memòria d’allò que potser vas viure fa anys, pot
resultar difícil però, sota el meu punt de vista, això, no implica que no hi pugui
haver aprenentatge.
Comentar també que no acabo d’entendre
massa bé com algú pot afirmar que, com que està tot el dia amb nins no ha tingut
temps per aprendre, per innovar, per observar... és que estar amb nins no et permet aprendre?
Personalment, he de dir que jo també
he estat tot el dia rodejada d’infants. Tampoc he disposat d’aquesta suposada
hora sense infants que ens pertocava segons el contracte de pràctiques però tot
i això, he APRÈS moltíssim: He
APRÈS d’ells i amb ells; He APRÉS de les docents; he APRÈS del funcionament d’un centre; He
APRÉS a detectar les necessitats dels nadons amb qui he compartit tot aquests
meravellós temps; he APRÉS a anticipar una determinada
acció; he APRÈS a posar quan calia límits;
he APRÈS a proposar
i fer activitats adequades al seu nivell evolutiu; he APRÈS a canviar els bolquers, he APRÈS com ajudar a un infant a desenvolupar les seves
capacitats socials, afectives, motrius...; he APRÈS a demostrar el meu afecte, a exterioritzar-lo;
HE APRÈS a controlar les meves emocions ... i,
així podria escriure i escriure sense parar...
No sé molt bé com han arribat a
escriure aquestes frases, com han arribat ni tan sols a pensar-les. Potser, no
han sabut expressar correctament el que volien dir, potser la manca de temps va
fer que escrivissin ràpidament i sense pensar ... no ho sé.
En fi, crec que TOTES i cada una de nosaltres hem après quelcom!
Crec que per aprendre és fonamental la formació, l'observació, l'escolta activa, la reflexió, l'anàlisi, el compartir...i, sobretot, el voler aprendre.
Aquí us deixo una petita frase que reflexa la importància que té el concepte "apendre" en la tasca docent: “Es
legítimamente maestro el que trata de aprender y se empeña a mejorarse a sí
mismo. Maestros son quienes se apresuran a dar sin reserva el buen consejo, el
secreto recóndito, cuya conquista acaso a costado dolor y esfuerzo. Uno que ya
paso por distintas pruebas y no ha perdido la esperanza de escalar los cielos,
ése es un maestro”. José Vasconcelos. México. 1882-1959.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada