Dossier 3: Bones pràctiques 0-3

Seguidament, esmentaré i descriure les tres experiències que més m'han agradat del llistat que les docents ens van proporcionar, tot especificant el perquè d'aquesta elecció:

La primera experiència que he escollit és "Espais i materials" (http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm): 

Destaco aquesta experiència perquè m’ha agradat la qualitat i cura estètica, la senzillesa, la harmonia, la diversitat, ...dels espais. També la manera de presentar-los. 
Es tracta de fotografies que van acompanyades ingeniosament de frases i preguntes amb la finalitat de fer reflexionar al lector!

Tot just obrir l’enllaç vaig sentir el desig de poder trepitjar els espais que es mostren. Penso que es mostren espais habitables, que tal i com defineix M. Antonia Riera Jaume (El espacio ambiente en las escuelas de Reggio Emilia): “Un espai habitable és un espai pausat i ordenat que conté i dóna temps i, en aquest sentit convida a quedar-s'hi”.

Els espais que es mostren, són espais per viure i créixer. Són espais grans, nets, ordenats i tenen molta llum natural. A més, estan replets de materials reals, suggerents i diversificats fet pel qual esdevenen familiars i acollidors i alhora proporcionen a l’infant moltes possibilitats d’expressar-se creativament i d’aprendre amb significat.

A diferència dels espais de les escoles de Menorca que estan replets de joguines prefabricades i estereotipades, materials plastificats fabricats per infants, una decoració no massa innovadora... a les imatges, es mostren materials motivadors, quotidians, reals, senzills, naturals ...

També es fa incís en la importància del mobiliari i la distribució funcional i estètica d’aquest, així com en l’ambientació, decoració i documentació.

Penso que vol transmetre que la decoració de l’escola ha de tenir una finalitat, ha de ser clara, variada, entenedora, ha d’estar pensada per algú concret (família, infants, docents...) i que s’ha d’anar canviant amb el pas del temps.

M’agrada també el fet que esmenti la música, les arts plàstiques, la natura, la lectura, ...

Un darrer aspecte important que destaca és el fet de respectar el temps i el ritme dels infants.

Així doncs, penso que els espais que es reflecteixen permeten als infants explorar, crear, imaginar, interaccionar, viure, construir, estimar, sentir, ... En definitiva, desenvolupar els cent llenguatges dels que parla Malaguzzi.

Dir doncs, que he escollit aquesta pràctica perquè crec està en acord amb les meves creences i concepcions. Crec que esdevé molt important pel bon funcionament d'un centre educatiu, tenir cura de l'entorn, oferir un entorn ric, divers, real que potencií el desenvolupament integral dels infants i possibiliti aprenentatges globalitzats i significatius (cent Llenguatges Malaguzzi).

La segona experiència que he escollit és "Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies" (http://www.xtec.es/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm)

Destaco aquesta pàgina per què m’agrada el fet que es reflecteixin les iniciatives espontànies dels infants. Crec que són petites detalls, petits moments i fets que sovint no se’ls dona la importància que mereixen.

El consumisme que emergeix d’aquesta societat capitalista impregna la mirada dels adults, els quals sovint es centren en oferir als infants tota mena d’artefactes plastificats i estereotipats que entretenen als infants momentàniament.

Ara bé, tal i com es pot veure a les imatges els infants s’entretenen, gaudeixen i aprenen amb el que el propi entorn, la pròpia natura els proporciona: les flors, la sorra, les pedres, les ombres, l’aigua ... 

Amb ells construeixen, transformen, apilen, manipulen, imaginen, creen, estimulen els sentits, aprenen a solucionar conflictes, es relacionen... en definitiva, creixen i es desenvolupen a través del propi joc que els ofereix l’entorn!

Per tant, hem de deixar que experimentin amb el que realment els motiva, que s’embrutin, que caiguin i s’aixequin, ... QUE VISQUIN!

Mentre mirava la pàgina m’he enrecordat d’una cita de Lynch (1990) “als infants els agrada jugar per tot arreu tret de les zones per jugar”  la qual m’ha fet pensar que als infants també els agrada jugar amb tot allò que no ha estat fabricat exclusivament per a ells, no trobeu?  


Dir també, que crec que darrera aquesta mostra de les iniciatives espontànies dels infants hi ha un adult que escolta, observa i ofereix als infants llibertat de manipulació i experimentació aspectes que conjuguen amb les meves creences i concepcions.  

Finalment, la darrera experiència és "La llum" (http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm): 

Destaco aquesta experiència perquè penso que en la realitat no es fa massa incís en aquesta pedagogia de la llum tant interessant de la que es parla. És a dir, “de donar als infants una lupa de gran augment per mirar, trobar i prendre consciència del petit detall de les coses; de permetre’ls que impregnin la seva retina amb les possibilitats lúdiques que ofereix la llum [...]; d’oferir-los la possibilitat de capturar la llum de l'instant, variable, fugaç irrepetible; de facilitar-los la descoberta i seducció d'un món que alhora és real, ric de fenòmens naturals i de fets que ens aporta l'herència de la nostra cultura, i màgic, ple de creativitat i d'evolució”.

Tots quan hem sigut infants i, potser no tant infants, ens hem entretingut voluntàriament intentant distanciar-nos de la nostra pròpia ombra, hem jugat a trepitjar l’ombra del company, ... però personalment penso que aquest joc no ha anat més enllà, potser en certa manera s’ha quedat estancat ja que cap adult l’ha potenciat!

Així doncs, d’acord amb el que s’explica a n’aquesta pàgina, crec que cal que l’adult esperi, observi, escolti, interpreti el que els infants estan fent, que intenti esbrinar el que està passant pel cap de l’infant per així trobar la pregunta adequada per incidir en el seu coneixement.

A més, tal i com ja he esmentat anteriorment, tenim tendència a comprar infinitat de joguines als infants tot i que ells es diverteixen, s’entretenen i aprenen amb coses reals, simples i quotidianes. Així, doncs penso que potenciar aquest joc creatiu és quelcom innovador a introduir a les escoles!