Concurs de projectes de millora

Reflexió projectes de millora

View more documents from mtruyujaner

Dossier 6: El projecte de millora

El projecte de millora que la meva companya de pràctiques, na Montse i jo, hem d’elaborar ens va venir definit pel propi centre i gira entorn el moment del dinar.  

Aquesta rutina esdevé pels infants una activitat de descoberta progressiva de la relació amb el seu cos, amb els altres i amb el món. A través d’aquest moment, els infants van conquistant l’autonomia; van aprenent a relacionar-se, a comunicar-se i a respectar-se (els demés, el silenci, els torns...); s’endinsen en uns hàbits higiènics i en unes normes de comportament; coneixen i aprenen a utilitzar objectes; amplien i treballen el llenguatge.... 

He de dir que penso que el simple fet que el projecte ens vingues definit pel centre, és una evidència que elles mateixes han detectat que hi ha quelcom a millorar, a solucionar. 

Per tant, l’origen d’aquest treball neix de les pròpies necessitats del centre, de la conscienciació de les docents que el moment del dinar és un moment educatiu millorable.

Les propostes de millora que presentem en el projecte, neixen a partir d’una avaluació inicial realitzada a través d’una enquesta a les educadores, de l’observació i vivència directa del moment, del visionat i posterior anàlisi de vídeos i fotos , de l’assistència i participació als claustres pedagògics del CEP, on es reflexiona sobre aquesta rutina.

El projecte té com a referent principal  la pedagogia d’Emmili Pikler (de l’Institut Lockzy). Compartim i ens inspirem amb la filosofia dels principis bàsics d’aquesta ideologia extrets de l’article “Els àpats” de la revista Guix d’Infantil, nº 53 (2010),  són:

• Respectar l’infant com a persona, com a èsser únic que estableix relacions i que influeix en els esdeveniments del seu entorn.
• Valorar la llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia de la criatura, basada en l’activitat i la iniciativa que sorgeix del seu interès. Com a resultat, obté satisfacció i seguretat. El més essencial és que descobreixi per ella mateixa tot el que pugui. L’autèntica activitat autònoma va sempre acompanyada de “la joia de fer-ho tot sol”.
• Mantenir una bona relació entre les actuacions de la persona adulta i les de l’infant. Cal visualitzar els gestos i demanar sempre la participació de la mainada, mentre se n’espera atentament la col·laboració en les accions quotidianes relacionades amb l’alimentació, la higiene el canvi de roba, el son, que formen part d’aquestes estones del migdia.
• Donar importància a una relació afectiva privilegiada i a la manera com es pot adaptar a un marc institucional. Es valoren les relacions personals estables, perquè l’estabilitat i la regularitat constitueixen una font de seguretat. la constància en les actituds educatives i una personalització entre l’adult i l’infant proporcionenen la seguretat necessària perquè aquest adquireixi consciència d’ell mateix, mitjançant un respecte molt acurat vers la seva persona, vers el seu progrés global. Cal que l’infant es senti plenament estimat”.

Així, el nostre marc teòric es fonamenta en la pedagogia Emmili Pikler, en el concepte d’autonomia descrit per Judith Falk i també amb els autors Ritscher i Staccioli, els quals destaquen en el llibre “viure a l’escola” (2005) unes línies generals a seguir en el aquest moment que ens semblen realment essencials:

• Estar convençuts que el dinar a l’escola és un moment important, que requereix plenament l’atenció dels docents professionals (és un moment educatiu més)
• Insonoritzar l’espai per assegurar la higiene mental (en el nostre cas és estructural i econòmicament impossible)
• Subdividir els infants en nuclis gestionables i autogestionables.
• Aprofitar la presència de les mestres perquè en cada taula hi hagi un adult menjant amb els infants (en el nostre cas ajudant a menjar als infants, en els casos dels infants més petits).
• Parar taula acuradament.
• Fer plats directament a taula per intentar satisfer les diverses preferències.

Els objectius que ens proposem en el projecte són els següent:

Amb els adults:

• Conscienciar      al personal docent i no docent, que participa d'aquest moment, que totes les accions i processos que es duen a terme en aquesta rutina són educatius, per tant, són font d'aprenentatge pels infants sempre i quan els coneguin i els visquin per ells mateixos.       
• Respectar conscientment el ritme i les necessitats dels l'infant, oferint-los el temps necessari.                                            
• Millorar  l'ambientació de l'espai a través de la documentació i de la decoració per a fer d’aquest espai un lloc més acollidor.
• Preveure una temporalització adequada i diferenciada segons les edats de cada grup d’infants.
• Ajudar als infants en les primeres intervencions a l’hora de parar taula i desparar i acompanyar-los durant tot el procés.
• Involucrar a les famílies en tot el procés mitjançant informació penjada al bloc, a través de videos i fotos, i a través de documentació en un lloc visible pels pares.

Amb els infants:

• Potenciar la progressiva autonomia de l'infant a la hora del dinar.
• Ser protagonistes actius durant tots els canvis proposats, que participin en tot el procés, des del principi fins al final per tal de potenciar la seva autonomia.              
• Incrementar les relacions socials entre els infants a través del canvi de distribució del mobiliari.
• Parar i desparar taula amb ajuda d’altres companys i de la mestra que els acompanyi.
• Reconèixer els diferents aliments per poder triar els coberts adients a la hora de parar taula.
• Utilitzar un vocabulari adient per a cada situació. Aprendre nous conceptes.
• Tenir a l’abast el material per a parar taula.

Les propostes que suggerim i portem a terme per assolir els esmentats objectius són:

• Encarregat d’anticipar el dinar: que amb l’ajuda de l’educadora haurien d’explicar als altres infants el menú que degustaran i també posar les fotografies dels infants encarregats del menjador a un taulell específic creat per aquest propòsit que estaria ubicat a l’espai on es fa el bon dia.
• Encarregats del menjador: a cada aula de P2 i a l’aula mixta i hauria dos encarregats els quals amb l’ajuda d’una educadora haurien de parar taula.
• Documentar el moment del dinar: per a fer d’aquest espai un lloc més familiar i acollidor i també per a fer brillar les capacitats dels infants. 
• Ambientar l’espai: fent un collage amb imatges real relacionades amb la bona nutrició, sana, natural i ecològica. D’aquesta manera els infants tindran una idea de on surten els aliments.
• Plafó per a les famílies: per a què famílies i docents puguin veure la riquesa d’interaccions i aprenentatges que s’amaga darrera d’un moment tant quotidià.

Per acabar esmentaré quines són les possibles dificultats i resistències en les que ens podem trobar o ens hem trobat:

·         Resistències d’algunes educadores: l’acceptació per part docents d'algunes millores proposades; convenciment i col·laboració del col·lectiu docent.

• Temps per a dur a terme totes les millores proposades
• Escassos recursos econòmics.

Dossier 6: revisant el contracte d'aprenentatge...

Revisant els objectius que em vaig proposar al contracte d’aprenentatge que vaig elaborar tot just iniciar les pràctiques, m’adono que he anat avançant en tots ells. Ara bé, penso que encara m’he d’esforçar molt més per arribar a aconseguir-los amb l’èxit que voldria.

Esmentaré quins eren els objectius proposats i comentaré breument els avenços aconseguits:

• Tenir més seguretat amb mi mateixa:
personalment, he de dir que aquest objectiu està força superat. El simple fet de conèixer amb més profunditat als infants, a la meva tutora i el funcionament del centre m’ha ajudat a actuar amb convenciment i seguretat. Així doncs, la inseguretat que m’envaïa tot just començar, ha desaparegut. Ja no em turmento constantment pensant si les meves actuacions són correctes o no, ja no tinc tanta por a equivocar-me, simplement actuo com crec que ho he de fer, amb sentit comú i respectant les necessitats dels infants i la manera de fer de la meva tutora. He de dir que el diari reflexiu que faig diàriament, m’ajuda a detectar possibles “mancances o errors”, a ser molt més conscient que dels errors s’aprèn, que d’ells puc extreure’n conclusions per millorar, avançar i créixer professionalment i personalment. Ara bé, potser la nova por que ha florit és el fet de no saber detectar tots els meus errors o febleses, però estic segura que amb l’experiència i la continua formació aniré esbrinant-los, reflexionant i, conseqüemillorant-los.

• Millorar la comunicació amb la comunitat educativa (pares, docents, personal de neteja i manteniment):
aquest és un dels objectius en els que crec que he de seguir treballant. Penso que he aconseguit comunicar-me amb fluïdesa i naturalitat amb les docents amb les que comparteixo més moments. També, em sorprèn la comunicació i relació que he aconseguit crear amb les famílies. Ara bé, crec que he de millorar la comunicació i relació amb la resta del personal del centre: altres docents que no veig tant sovint, personal de neteja i de manteniment i famílies dels infants de les altres aules. 

• Actuar seguint el meu propi criteri, tenir total convenciment del perquè de la meva actuació tot respectant les pautes i la manera de fer de la tutora i proposant algunes millores: 
Sobre aquest “gran o llarg objectiu” he de dir que el fet de conèixer el funcionament del centre, la forma de fer de la meva tutora i els infants, m’ajuda a sentir-me segura i actuar amb convenciment. A més, amb el temps he pogut reflexionar sobre el que m’agrada i el que no m’agrada tant i actuar segons les meves creences (respectant la ideologia del centre). Potser l’aspecte que he de millorar en relació a aquest objectiu és el fet d’argumentar les meves actuacions. Crec que és relativament fàcil creure quelcom i actuar amb concordança però, el més difícil és argumentar el perquè d’aquestes actuacions, comunicar els pensaments, creences i reflexions amb claredat. Un altre aspecte a millorar sobre aquest objectiu és la manera de proposar les millores. Crec que de vegades, no només cal comunicar els pensaments i reflexions que roden pel meu cap sinó que potser caldria anar més enllà, exemplificar les possibles petites millores amb més detall per tal que l’altre persona es pugui fer una millor idea.

• Identificar les necessitats dels infants amb precisió i actuar segons aquestes: crec que el fet de conèixer el funcionament del centre, d’haver compartit tants moments amb els infants, d’haver establert un vincle amb ells i amb les seves famílies,... m’ha permès tenir la capacitat d’identificar les necessitats bàsiques dels infants, conèixer el perquè dels seus plors: son, mal, rabietes, gana,...

Així doncs, a més de seguir treballant en els mateixos objectius em proposo: 

• Presentar les possibles actuacions de millora de manera més captivadora i amb més convenciment tot argumentant els perquès.

• Donar més importància al moment de recollida: en el sentit que de vegades, quan veiem que els infants no participen massa en el moment sense adonar-nos ja ho hem recollit tot. Per tant, crec que he de intentar anticipar més el moment, verbalitzar i dirigir-me als infants per demanar-los la seva ajuda. 

• Reflexionar i treballar en el projecte de millora. 

• Crear situacions d’aprenentatge ajustades al nivell dels infants amb més continuïtat i anar augmentant el grau de dificultat progressivament. 

• Reflexionar sobre les possibles millores que es poden fer en la relació i coordinació docent.