Dossier 6: El projecte de millora

El projecte de millora que la meva companya de pràctiques, na Montse i jo, hem d’elaborar ens va venir definit pel propi centre i gira entorn el moment del dinar.  

Aquesta rutina esdevé pels infants una activitat de descoberta progressiva de la relació amb el seu cos, amb els altres i amb el món. A través d’aquest moment, els infants van conquistant l’autonomia; van aprenent a relacionar-se, a comunicar-se i a respectar-se (els demés, el silenci, els torns...); s’endinsen en uns hàbits higiènics i en unes normes de comportament; coneixen i aprenen a utilitzar objectes; amplien i treballen el llenguatge.... 

He de dir que penso que el simple fet que el projecte ens vingues definit pel centre, és una evidència que elles mateixes han detectat que hi ha quelcom a millorar, a solucionar. 

Per tant, l’origen d’aquest treball neix de les pròpies necessitats del centre, de la conscienciació de les docents que el moment del dinar és un moment educatiu millorable.

Les propostes de millora que presentem en el projecte, neixen a partir d’una avaluació inicial realitzada a través d’una enquesta a les educadores, de l’observació i vivència directa del moment, del visionat i posterior anàlisi de vídeos i fotos , de l’assistència i participació als claustres pedagògics del CEP, on es reflexiona sobre aquesta rutina.

El projecte té com a referent principal  la pedagogia d’Emmili Pikler (de l’Institut Lockzy). Compartim i ens inspirem amb la filosofia dels principis bàsics d’aquesta ideologia extrets de l’article “Els àpats” de la revista Guix d’Infantil, nº 53 (2010),  són:

• Respectar l’infant com a persona, com a èsser únic que estableix relacions i que influeix en els esdeveniments del seu entorn.
• Valorar la llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia de la criatura, basada en l’activitat i la iniciativa que sorgeix del seu interès. Com a resultat, obté satisfacció i seguretat. El més essencial és que descobreixi per ella mateixa tot el que pugui. L’autèntica activitat autònoma va sempre acompanyada de “la joia de fer-ho tot sol”.
• Mantenir una bona relació entre les actuacions de la persona adulta i les de l’infant. Cal visualitzar els gestos i demanar sempre la participació de la mainada, mentre se n’espera atentament la col·laboració en les accions quotidianes relacionades amb l’alimentació, la higiene el canvi de roba, el son, que formen part d’aquestes estones del migdia.
• Donar importància a una relació afectiva privilegiada i a la manera com es pot adaptar a un marc institucional. Es valoren les relacions personals estables, perquè l’estabilitat i la regularitat constitueixen una font de seguretat. la constància en les actituds educatives i una personalització entre l’adult i l’infant proporcionenen la seguretat necessària perquè aquest adquireixi consciència d’ell mateix, mitjançant un respecte molt acurat vers la seva persona, vers el seu progrés global. Cal que l’infant es senti plenament estimat”.

Així, el nostre marc teòric es fonamenta en la pedagogia Emmili Pikler, en el concepte d’autonomia descrit per Judith Falk i també amb els autors Ritscher i Staccioli, els quals destaquen en el llibre “viure a l’escola” (2005) unes línies generals a seguir en el aquest moment que ens semblen realment essencials:

• Estar convençuts que el dinar a l’escola és un moment important, que requereix plenament l’atenció dels docents professionals (és un moment educatiu més)
• Insonoritzar l’espai per assegurar la higiene mental (en el nostre cas és estructural i econòmicament impossible)
• Subdividir els infants en nuclis gestionables i autogestionables.
• Aprofitar la presència de les mestres perquè en cada taula hi hagi un adult menjant amb els infants (en el nostre cas ajudant a menjar als infants, en els casos dels infants més petits).
• Parar taula acuradament.
• Fer plats directament a taula per intentar satisfer les diverses preferències.

Els objectius que ens proposem en el projecte són els següent:

Amb els adults:

• Conscienciar      al personal docent i no docent, que participa d'aquest moment, que totes les accions i processos que es duen a terme en aquesta rutina són educatius, per tant, són font d'aprenentatge pels infants sempre i quan els coneguin i els visquin per ells mateixos.       
• Respectar conscientment el ritme i les necessitats dels l'infant, oferint-los el temps necessari.                                            
• Millorar  l'ambientació de l'espai a través de la documentació i de la decoració per a fer d’aquest espai un lloc més acollidor.
• Preveure una temporalització adequada i diferenciada segons les edats de cada grup d’infants.
• Ajudar als infants en les primeres intervencions a l’hora de parar taula i desparar i acompanyar-los durant tot el procés.
• Involucrar a les famílies en tot el procés mitjançant informació penjada al bloc, a través de videos i fotos, i a través de documentació en un lloc visible pels pares.

Amb els infants:

• Potenciar la progressiva autonomia de l'infant a la hora del dinar.
• Ser protagonistes actius durant tots els canvis proposats, que participin en tot el procés, des del principi fins al final per tal de potenciar la seva autonomia.              
• Incrementar les relacions socials entre els infants a través del canvi de distribució del mobiliari.
• Parar i desparar taula amb ajuda d’altres companys i de la mestra que els acompanyi.
• Reconèixer els diferents aliments per poder triar els coberts adients a la hora de parar taula.
• Utilitzar un vocabulari adient per a cada situació. Aprendre nous conceptes.
• Tenir a l’abast el material per a parar taula.

Les propostes que suggerim i portem a terme per assolir els esmentats objectius són:

• Encarregat d’anticipar el dinar: que amb l’ajuda de l’educadora haurien d’explicar als altres infants el menú que degustaran i també posar les fotografies dels infants encarregats del menjador a un taulell específic creat per aquest propòsit que estaria ubicat a l’espai on es fa el bon dia.
• Encarregats del menjador: a cada aula de P2 i a l’aula mixta i hauria dos encarregats els quals amb l’ajuda d’una educadora haurien de parar taula.
• Documentar el moment del dinar: per a fer d’aquest espai un lloc més familiar i acollidor i també per a fer brillar les capacitats dels infants. 
• Ambientar l’espai: fent un collage amb imatges real relacionades amb la bona nutrició, sana, natural i ecològica. D’aquesta manera els infants tindran una idea de on surten els aliments.
• Plafó per a les famílies: per a què famílies i docents puguin veure la riquesa d’interaccions i aprenentatges que s’amaga darrera d’un moment tant quotidià.

Per acabar esmentaré quines són les possibles dificultats i resistències en les que ens podem trobar o ens hem trobat:

·         Resistències d’algunes educadores: l’acceptació per part docents d'algunes millores proposades; convenciment i col·laboració del col·lectiu docent.

• Temps per a dur a terme totes les millores proposades
• Escassos recursos econòmics.